La porta no aguantarà gaire. Corro pel passadís deixant a banda i banda portes tancades. Vaig cap a la llum de la finestra que hi ha al final. No tinc ganes d’obrir-me el crani contra el vidre així que clavo un parell de trets i l’esquerdo. Em llenço tapant-me la cara amb el braç. Caic uns tres metres i rodolo per la gespa fins a aturar-me. Arrossegant-me, m’apropo a la paret, just a sota de la finestra i apunto cap a dalt amb la pistola de la dreta; la pistola de l’esquerra la poso mirant al carrer principal. Si els meus perseguidors no són idiotes, hauran dividit l’equip: una part seguint-me directament i l’altre baixant al carrer per bloquejar les sortides. No passen quinze segons que veig aparèixer el canó d’una pistola per la finestra. Potser el paio serà llest i no traurà el cap per buscar-me. No ho és; li rebento el cap d’un tret tan bon punt la seva barbeta sobresurt uns centímetres. És hora d’anticipar-me a les seves expectatives. 

Corro cap a la cantonada del carrer principal per on hauran d’aparèixer els companys del que acabo de pelar. M’aturo i aprofito el mirall retrovisor per vigilar la porta de l’edifici. Vaig donant ullades a la finestra, esperant que un segon perseguidor sigui prou gamarús per buscar què li ha passat al seu company. Quan els veig sortir, distingeixo tres homes i dues dones, s’aturen un moment i, de seguida, les dones i un dels homes van cap a la part de darrere; suposo que volen tenir-me controlat per les dues bandes. Espero mentre els veig apropar-se pel mirall. Quan els tinc a quatre o cinc metres, surto de la cantonada. Corren amb les pistoles baixes, cosa que em dóna el parell de segons necessaris per liquidar-los abans no aixequin les mans. Els trets hauran atret als seus companys i, potser, a la bòfia així que surto cames ajudeu-me en direcció al meu cotxe. 

Dono gas a fons abans no tinguin temps de localitzar-me. Ara mateix no em ve de gust una persecució esbojarrada pels carrers de la ciutat. Un parell de cruïlles més enllà tombo a la dreta a temps d’esquivar les dues patrulles de la policia que, suposo, van cap al lloc dels trets. Espero que es trobin als amics dels finats i m’acabin la feina. Avui no havia sortit de casa amb intencions de fer servir la pistola, pensava que seria un treballet senzill, d’aquells d’entrar i sortir. Tant de temps voltant i encara crec que les coses no es compliquen sempre. Em tusto la butxaca de l’americana i comprovo que el pendrive que he anat a buscar encara sigui a lloc. Hi és. 

Tombo una cantonada, a no més de dos-cents metres del lloc d’entrega i em trobo, de cara, al trio que pensava que havia deixat enrere. Les dues noies m’apunten amb fusells automàtics mentre el paio està caragolant un bazuca. Clavo els frens i faig aturar-se el cotxe en mig del carrer, perpendicular a la trajectòria de les bales que comencen a ploure. Obro la porta i surto arrossegant-me, tan ràpidament com puc, provant d’allunyar-me de... 

...mig estabornit per l’explosió, rodolo fins a quedar sota el xassís d’una furgoneta aparcada. Necessito uns segons per recuperar-me una mica però no tinc uns segons. Miro entre les rodes cap al munt de ferralla en què s’ha convertit el meu cotxe i apunto. Segur que s’aproparan a comprovar que m’han pelat. Apareix el primer peu calçat amb unes finíssimes botes de combat. Espero fins a veure les vambes del paio del llançacoets i, després de comptar fins a tres, llenço la granada que sempre duc a la butxaca per aquests casos. Pel que sembla, bazucaman tenia un projectil llest per llençar perquè l’explosió de la bomba de mà que ha estat seguida, immediatament, per una segona conflagració que se l’ha escombrat a ell i a la seva companya. Només em queda una. Surto de sota la furgoneta amb molt de compte. La veig amagar-se darrere un cotxe a l’altra banda del carrer. Estic pensant en com podria fer-m’ho per canviar de vorera sense que em vegi quan sento les primeres sirenes. Torno a comprovar que no he perdut el pendrive i decideixo que acabar la missió és la meva prioritat. Camino ajupit de cotxe en cotxe, vigilant la noia que encara no ha sortit del seu amagatall fins que arribo al carreró. M’aixeco i corro fins a sortir del seu camp de visió. 

La porta del club on m’esperen està tancada però ja no penso donar per segur res. Espio entre dos contenidors buscant amenaces. No sembla haver-hi ningú així que m’aixeco, alço el braç de la pistola i començo a travessar el carrer. No veig d’on collons surt el cotxe que m’atropella. Rodolo pel capó, el sostre i el maleter i segueixo rodolant una micona més per l’asfalt. La veig sortir del cotxe. Aquesta paia deu ser parenta del terminator. No sé on ha anat a parar la meva pistola però veig que ella tampoc en té. M’aixeco com puc i l’espero provant de recuperar l’alè. Quan la tinc a tocar, trec el meu machete de la sort i li tallo la mà que allargava cap a mi. La sorpresa fa que es quedi un moment aturada i aprofito per fotre-li un cop al coll que gairebé la decapita. Mentre el cos cau i les sirenes s’acosten, camino cap al club quan... 

 —Merda, se n’ha tornat a anar la llum dels collons. 

Llenço el comandament de la consola al sofà i vaig a veure els ploms. Com hagi de tornar a començar la missió em cagaré en tot lo que es mou.

[Dedicat a l'@espocespoc i els seus videos de GTA]