Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Valruspines Edicions

Escric relats, novel·les i paranoies!

  • 13
    Mecenes
  • 53.0
    mensuals
  • 421.17
    total

La Maduixeta i l'home de boira - un relat nascut de Tuitort

La Maduixeta és una tuitera i millor persona que aprecio molt. L'altre dia va fer aquest tuit: @Maduixeta_ "M'he llevat sobresaltada pq he vist fum desde la finestra, mig nua amb batí he sortit amb la por d'estar en mig d'un incendi forestal. Era boira." Em vaig comprometre a fer-ne un relat eròtico-terrorífic. Aquí teniu la part eròtica...
Es va llevar espantada en veure fum des de la finestra. Va sortir, mig nua, amb el batí de seda tapant-li amb prou penes un pit, a veure què passava al balcó. Res no passava. «Un malson» va pensar mentre es col·locava el batí. Va tombar-se per tornar al llit quan, de cua d’ull, va veure un moviment. Surant, en mig de la boira, més enllà de la barana, hi havia una figura humana. 
Va fer un salt enrere mentre el seu cervell li explicava que no podia ser, que la figura era un miratge fet de la brillantor de les primeres llums contra la boira, que ningú surava a molts metres del terra davant seu. Però la figura va moure el cap i va estirar els braços com si badallés. Aquell cap que no podia ser, va tombar-se per mirar-la fixament i ella va aixecar la mà per saludar. La boira va tornar-li la salutació. 
Va dir-se que estava somiant, que en realitat no havia patit un malson sinó que encara era dins del somni. Però notava la frescor entrar pels plecs de la bata, provocant-li esgarrifances i els mugrons durs com petites perles glaçades, marcar-li el teixit suau que cobria els seus pits. La figura va surar cap al balcó i ella no va poder moure’s tot i que la fredor va augmentar. Amb la pell de gallina, va quedar-se quieta contemplant com l’home de la boira passava ignorant la barana fins a quedar-se a un parell de metres. El cap era com el d’un home, sense cabell de cap mena i sense cara. Va pensar que era horrible que no pogués mirar-lo als ulls i, immediatament, unes faccions van començar a dibuixar-se: un nas, uns pòmuls, uns ulls, un llavis... tot formes no definides del tot, amb la boira girant en espirals. El llavis van somriure i ella, sense saber ben bé perquè, va tornar-li el somriure. 
La boira va semblar concentrar-se, desapareixent de l’ambient, per convertir-se en la figura del noi. Els llavis de l’home de boira van tornar a moure’s i va poder sentir dins el cap una veu suau dient-li que no tenien gaire temps, que el sol aviat vindria i se l’enduria fins a l’endemà. «Gaire temps per què?» va dir ella en veu alta. «Per qualsevol cosa que desitgis de mi» va rebre tot seguit. 
No havia arribat a formar la imatge dins de la seva ment que entre les cames del noi, va començar a créixer un penis que uns instants abans no existia. Va notar que la pell de la cara se li escalfava contra la fredor del matí. Era cert que començava a notar una estranya atracció pel noi, que havia pensat que estaria bé notar contra la seva pell la fredor i humitat d’unes mans fetes de boira, però seguia sense saber si estava desperta o somiava. La silueta va assenyalar-li cap al ventre i a la ment va rebre el missatge. «Pixa» va sentir dins del cap «en els somnis quan tens moltes ganes de pixar no acostumes a aconseguir fer-ho perquè és una manera del teu subconscient de dir-te que et despertis per anar al lavabo». Va adonar-se que era veritat, s’estava pixant. Però, amb tantes emocions, s’havia distret. Va pensar que si estava somiant, no es pixaria però la pressió a la seva bufeta, ara que n’era conscient, començava a ser insostenible. Va tombar-se per entrar però la veu va explicar-li que si marxava, ell no hi seria en tornar. Va mirar al voltant del balcó, buscant com podria fer per pixar sense que l'estrany home de boira la pogués veure però el noi, va fer-li arribar una sensació al pit, una mena d’urgència que va fer-li entendre que la volia observar. Sense saber perquè, va aixecar-se el batí per no mullar-lo, va ajupir-se i es va deixar anar davant d’ell. L’aire li colpia el cul exposat mentre el raig d’orina repicava contra les rajoles del terra. El petit bassal anava creixent fins a aproximar-se als peus de boira del noi que suraven a pocs centímetres. La vergonya que sentia, va anar-se convertint en una escalfor creixent que semblava nàixer de les cuixes i el ventre. L’aire fred li va confirmar que el pipi no era l’única humitat que començava a acumular-se-li als voltants de la vulva. Quan va haver acabat, va aixecar-se deixant caure el batí a lloc. El penis vaporós del noi ara assenyalava rotundament cap al cel, llarg i gruixut, pàl·lid i delicat. Va sentir el desig del noi dins del cap i va decidir que li era igual si era un somni o no, pensava follar-se aquella aparició. Va desfer-se del batí, llençant-lo cap a dins de la casa i va repenjar el cul a la barana de ferro, obrint lleugerament les cames per facilitar-li l'accés. El noi no va dubtar un instant i va apropar-se a ella. El primer va ser posar-li una mà tan freda i humida com ella havia esperat a la galta i apropar uns llavis freds i humits com no podia ser d’altra manera i fer-li un petó. Llavors les mans van anar baixant, passant pels pits i fent camí fins a engrapar-li el cul. Quan la tenia ben agafada, el noi va penetrar-la i ella no va poder evitar deixar un petit crit en notar la fredor fer-se seu un espai acostumat a l’escalfor de la carn. El noi de boira es movia sinuosament, ficant i traient el seu membre mentre deixava anar espirals de plaer amb tocs de mà i de llavis per tota la pell d’ella. «Més fort» va somicar ella notant que s’apropava l’orgasme «Folla’m més de pressa». Una sensació de pena profunda i una frustració com mai havia sentit van envair-li el pit quan la veu del noi va dir-li que el sol ja arribava i que no podia seguir mantenint la forma humana. Ella va prendre’l de la cara i va besar aquells llavis impossibles mentre el noi es remenava tan ràpidament com podia provant de provocar-li l’orgasme. Va veure’l esvair-se, perdent la sensació de plenitud que tenia dins del cony, volent cridar «Un minut més, només un minut més». Però, implacable, el sol havia fet desaparèixer l’home de boira. 
Calenta i amb els llavis vaginals inflats i molls, va anar cap al dormitori. Del calaix de la tauleta va treure el seu vibrador preferit i aprofitant la humitat del seu cony, va lubricar-lo. Va introduir-se’l i va començar a masturbar-se, però no acabava de tornar a sentir el plaer que s’amagava a uns segons de distància en el seu record. Enyorava la fredor d’aquell penis de boira. Una idea va explotar dins del seu cap fent-la aixecar d’un bot. Va córrer cap a la cuina i va obrir la nevera. Del calaix de les verdures va triar el cogombre que més li recordava la mida del penis de l’home de boira i després de passar-lo per sota del raig d’aigua de l’aixeta, va ficar-se’l cony endins. L’orgasme va ser llarg i sorollós. De genollons, amb la porta de la nevera oberta, panteixant amb el cogombre fred encara clavat, va decidir esperar nua que la boira s’aixequés la matinada següent... To Be Continued...
Estem en fase Beta. Si tens qualsevol incidència, escriu-nos a info@aixeta.cat