Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Valruspines Edicions

Escric relats, novel·les i paranoies!

  • 44
    Mecenes

Mil paraules i jo - Hem de parlar

Hem de parlar


El títol és prou clar, oi? Fa temps que no us ho diu ningú, però comunicar-se és necessari. Sense comunicació tot falla: les relacions de parella, les amistats, les coalicions, els grups de rol en viu... 


Però (quina por els peròs, eh?), sobre què hauríem de parlar? Algú té un tema interessant? Sí? Tu, el noi alt amb la samarreta de text groller del fons. De què vols parlar? Vols que parlem sobre la prostitució? En quin sentit? Legalització? Prohibició total? Endurir penes per prostitutes? Pels proxenetes? Pels clients? Ah, que no saps, que sempre has volgut parlar sobre aquest tema, però ni en saps gaire, ni has tingut mai amb qui fer-ho. Com és això? Ja t’entenc, està el bàndol que diu que no hi ha res a parlar, que cal perseguir tothom que hi participi i punt. Complicat discutir de res amb gent així, oi? Ah, i els altres, els qui diuen que per alguna cosa se li diu l’ofici més antic del món, que sempre ha existit i sempre existirà i que no hi tenim res a fer. I, per tant, res a discutir. Sí, també són bastant tancats els immobilistes. Què creus tu que hauríem de fer? Sí, ja has dit abans que no en tens gaire idea, però alguna cosa deus pensar sobre el tema. Sí? Doncs és molt interessant això que dius. Cal escoltar les parts implicades, saber que en pensen realment les treballadores sexuals. Lluitar contra l’explotació sexual també és escoltar-ne les víctimes. Sí. Realment, caldria començar aquesta conversa, però ja veig gent que s’aixeca i marxa, no hi volen tenir res a veure amb gent com tu i com jo. Siau! 


Doncs si això ha de ser un problema. Vinga, busquem un tema diferent. Sí? La noia amb el cabell de color verd i les arracades enormes. Quin tema vols discutir. Caram, tu també tens problemes per debatre sobre aquest tema, oi? Sí. Les postures estan molt anquilosades i no hi ha manera de sortir-se’n sense acabar ben brut. Jo tampoc en sé gaire del tema, com tu, i m’agradaria poder aprofundir, però, com tu, cada cop que trec el tema acabo en silenci mentre els bàndols es barallen. Els defensors dels palestins dient que Israel és un estat assassí, els defensors de les polítiques militars d’Israel que si cal lluitar contra el terrorisme. Sí. És un tema complicat i precisament per això demana poder-hi conversar sense acabar en enfrontaments. Correcte, terrorisme és com l’exèrcit gran li diu al petit. Sí, també tens raó amb això que un poble tan perseguit com el jueu necessita una actitud ferma si vol sobreviure. Quines creus que són, si no les causes, les possibles solucions? No en tens ni idea. Jo tampoc. Sí, oi? Semblaria que la manera més ràpida de fer que tothom pogués participar fos el diàleg, però és un tema que sempre acaba a crits. Mira, veig que uns quants espectadors més marxen. No es deuen sentir còmodes confrontant idees oposades al seu sistema de creences. Vagi bé! 


Canviem de tema. Sí, un altre cop. Vejam si algú té alguna cosa de la qual puguem parlar sense ofendre ningú. Quin és el teu tema? Sí, tu? El paio que té la birra aixecada per sobre el cap i acabarà dutxant-se amb ella. Seu i explica’ns. De debò? Vols que parlem d’això? Mira, ja hi ha gent marxant i només hem insinuat la possibilitat d’establir un diàleg sobre això. I per les mirades, segur que molts pensen que ets culpable d’alguna cosa terrible. Mira que voler parlar sobre pedofília en públic. Però va, si poguéssim parlar sobre això quin seria l’ítem a tractar? Edat de consentiment? Enduriment de penes? Com? Vols que parlem de la gent que té impulsos sexuals cap a menors i no té manera de rebre ajut perquè a la que si obra la boca acabarà a la presó? Vols dir que hi ha gent així? I què vol dir que no reben ajut? Que coneixes gent que llegeix manga amb sexe explícit amb dones que semblen nenes i que, tot i ser considerat pornografia infantil a molts països, a d’altres no és il·legal? Que això és una manera de descarregar les urgències sense fer mal a cap nen? Però és una mica malaltís, no creus? Com? Que vols dir amb això que el que he dit que és exactament el què tu creus? Que en molts casos, aquest tipus de pensaments són símptoma d’una malaltia, i que tractant-la obertament, s’ha de poder controlar, però que ningú anirà al seu metge a dir-li coses com «m’agraden els nens i necessito ajut» per por que el detinguin? Que cal una mica més d’empatia, fins i tot, amb les persones més al límit d’allò que considerem civilitzat? Òndia, doncs és un bon pensament i, convindria parlar-ne alt i clar, però ja veus com ha anat marxant gent. Sí, pot ser que tu també marxis per què he vist un parell de persones amb el mòbil a la mà, mirant-te amb un odi profund. Sort amb la teràpia. Vinga, adeu! 


Al final quedem quatre gats i no hem començat cap conversa sobre res. Només hem anunciat temes que ens agradaria tocar. I, tampoc hi havia per a tant, oi? Si al final no arribaríem a cap conclusió, ni podríem alterar en res la situació. Però mira, una conversa aquí, una xerrada allà i, sense ni adonar-nos-en, tenim una opinió formada com a societat i podem actuar sobre els temes. No només discutir, sinó planificar i buscar solucions. Però, vaja, sembla que no podrà ser perquè ja ha marxat gairebé tothom. No sé si som prou gent per considerar això un espectacle. Us sembla si ajuntem un parell de taules i baixo amb vosaltres? Podem fer una tertúlia així en petit comitè. Ja veieu que temes de conversa en tenim. Ah? Que no voleu parlar de cap d’aquests temes. I de què podríem parlar doncs? 
Del temps? 
De futbol? 
D’algun programa de la tele? 
Cinema? 
Dels pronoms febles?...