Una noia trans es penedeix d’haver canviat de sexe. I ja ho tindríem fet, tanquem la paradeta i rendim-nos a l’evidència. Això és tot el que necessita una bona part de la caterva antitrans per fer-nos entendre als altres com d’equivocats anem per la vida. I moltes d’aquestes persones que ens expliquen com és de criminal permetre que un adolescent faci el pas per canviar de sexe amb l’assistència dels seus pares, es declaren feministes, progressistes i, segurament, bones persones. Segur que s’ofenen profundament quan llegeixen el que volen fer a l'España voxera: obligar una dona a escoltar els batecs de la vida que creix dins seu, perquè la molt puta s’adoni que està cometent un assassinat. O s’estripen la toga mentre s’estiren els cabells, quan el patriarcat defensa que acusar els homes per la violència contra els fills és una fal·làcia perquè una dona, que dic una dona: Un Monstre!, ha assassinat als fills per revenjar-se del seu exmarit. Però... potser no s’adonen que fan exactament el mateix. Prenen les estadístiques i al crit de «els números són meus i me’ls follo quan em dona la gana» manipulen la informació per adaptar-la a les seves raons per poder continuar ignorant la realitat.

És absolutament innegable que la noia trans es penedeix del canvi. I no val a dir que era immadura quan va demanar-lo, tant com no ho és dir que ho és ara per penedir-se’n. No entraré en detalls d’aquest cas en particular, perquè, sincerament, no és representatiu de res. No, quan els números són ben fàcils de comptabilitzar. Tan fàcils són, que no penso ni posar-los aquí. Em limitaré a deixar unes preguntes que amb un cop de Google es poden respondre. No he vingut a convèncer a ningú, tan sols he vingut a expulsar l’odi que m’omple el pit i que em fa mal, perquè va contra gent que fins que no han declarat el seu fanatisme antitrans, les considerava persones sensates a les quals apreciava. I no parlo de la J. K. Rowling que em cau malament des del primer Harry Potter. 

Quants infants han patit assetjament a classe, a casa o a qualsevol altre lloc per no conformar-se a la norma del cisgènere? 

Quants infants s’han suïcidat per aquest assetjament? 

Quants infants han rebut maltractaments verbals, físics o ambdós per part d’un familiar que no l’accepta per qui és? 

Quants infants pateixen depressió, angoixa, dismòrfia i mil merdes mentals més per no ser capaços de viure dins els estàndards que els han inculcat? 

Quants infants han mort abans de poder canviar de sexe?

Quants no han tingut l’oportunitat de penedir-se perquè han acabat morts?

Quants més necessiteu per deixar de banda la idea que ho sabeu tot i que la natura no admet més que gènere masculí i gènere femení? 

Quants exemples de múltiples opcions de gènere hi ha a la natura que contradiuen aquest argument de merda que feu servir? 

No, de debò, digueu-me una xifra. QUANTS INFANTS NECESSITEU QUE MORIN per adonar-vos que sou part del problema?

Ho admeto, puc ser jo qui s’equivoca. Pot ser que entre el meu autisme i haver llegit els llibres equivocats, hagi arribat a una idea equivocada. Potser no en tinc ni puta idea de qüestions de gènere. Mireu si en soc ignorant que em declaro de gènere no-binari i he defensat tota la vida que els lavabos han de ser mixtes a tot arreu. 

M’encantaria poder debatre amb tranquil·litat aquest tema. Posar sobre la taula els dubtes que tots tenim i entre tots trobar si no un consens, una postura prou empàtica per mirar de garantir els drets de tothom. Però no podrà ser. Com en tants temes que toquen el privilegi, ens posem de cul tan bon punt ens toquen el nostre. I encara embogim més si algú té la gosadia d’assenyalar-lo, cosa que ens obliga a mirar-nos en un mirall que no ens mostra com volem, sinó com som. 

Deixant de banda els nens, podem treure més nombres per explicar per què cal protegir a la minoria que són les persones trans. Però igual que abans, no penso aportar xifres. Us deixo les preguntes que el vostre cercador de confiança us podrà resoldre. 

Quantes dones trans es veuen abocades a la prostitució per sobreviure? 

Quantes moren assassinades pels seus propis clients? 

Quantes són víctimes de violència pel simple fet de caminar pel carrer? 

Quantes són persones racialitzades que no tenen papers en regla i han de viure amb por sempre? 

Quantes més han de morir per adonar-vos que sou part del problema? 

Sí, aquesta darrera pregunta és la mateixa que he fet abans sobre els nens, però és que és la veritat. 

No entendre que les dones trans són dones; no acceptar que hi ha gent que necessita adaptar el seu cos a la realitat del seu cervell; no saber que hi ha solució per molts dels problemes que pateix aquesta gent és ser part del problema. De fet, és ser la mateixa part del problema que la gent que vol retallar els drets de les dones, els drets dels infants i, en suma, els drets humans. I no parlo només d’aquells que van posar per escrit ja fa tants anys, parlo d’aquells que qualsevol persona amb seny, vivint en una societat més o menys sensible, entén com a necessaris, com a una declaració de mínims i no una llista tancada. 

Si voleu donar la vostra opinió, perfecte, parlar és gratis i costa ben poc fer-ho, però accepteu que és només una opinió. La vostra paraula no és llei i si ho fos, tampoc importaria. Les lleis estan per canviar-les quan ja no s’adapten a la realitat de la societat. O us penseu que estan escrites en pedra, com els manaments del déu dels cristians. Per cert, sabeu que els deu manaments del nou testament, no són els mateixos que els de l’antic testament? Vaja, sembla que fins i tot Deunostrosinyó pot canviar d’idea. Ara em direu que vosaltres sabeu més que Deunostrosinyó?