Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Valruspines Edicions

Escric relats, novel·les i paranoies!

  • 44
    Mecenes

Profilaxi - un relat sobre un home molt i molt normal


Profilaxi 

La noia el masturbava suaument mentre ell li llepava un mugró amb dos dits ficats dins la vagina. Notava prou humitat per entrar i li feia por que si el seguia masturbant, no aguantaria prou per fer-la acabar follant-se-la. No li sabia gens greu acabar menjant-li el cony. De fet li encantava menjar conys; el feia sentir poderós, saber que la seva llengua era capaç de fer culminar a qualsevol dona, però hi havia quelcom especial a fer que la seva amant s’escorregués mentre la penetrava. 
—Et ve de gust que te la fiqui ja? 
—Com? 
—Que si... —en Damià va apartar la boca del pit d’ella i va repetir la pregunta. 
—Tens pressa? 
—Nop, ni una mica. Però m’estàs tornant boig amb aquestes mans teves. 
Va deixar-li anar el penis i va estirar-li de la barba fins a tenir-lo prou a la vora per fer-li un petó. 
—Vinga doncs —va dir ella—. Tens una goma? 
—Un preservatiu? Doncs no. 
—No passa res, crec que en tinc un parell a la bossa. 
—No cal, dona —va dir-li ell mentre li començava a grapejar els pits—. Els dos estem sans, oi? 
La noia va apartar-se de cop, deixant la mà que li tocava el pit penjant buida en mig de l’aire. 
—Què vol dir que no cal? Ens hem vist tres o quatre cops i prou. No sé res de les teves anteriors parelles. 
—Què insinues? Jo només vaig al llit amb dones com tu. 
—Com jo què? 
—Collons, ja m’entens. Gent neta i que no faci pinta d’estar malalta. 
La noia va aixecar-se d’una revolada i va començar a recollir les peces de roba que havia deixat caure anant cap al llit. 
—Tu t’escoltes algun cop quan parles, nano? 
—Però què fas? Marxes? 
—Oi tant. Tal com has dit, soc una noia neta i sana i tinc la intenció de seguir així. 
—I em deixes així? —va dir en Damià assenyalant-se l’erecció que ja començava a decaure. 
Mentre s’apujava els pantalons sense ni posar-se les calces, el va mirar amb les celles aixecades un pam sobre els ulls. 
—Disculpa? Que tinc alguna obligació de satisfer-te? 
—Dona. Si has vingut fins al meu llit, obligació no tens, però una mica de responsabilitat sí, no? 
—Mira reietó —va dir-li amb to fred mentre es posava la samarreta amb els sostens a la mà i buscava on eren les sandàlies—... Jo només soc responsable de les meves accions tal com tu ho ets de les teves. Si no fossis un matxirulo, no se m’hagués assecat la xona com ho ha fet. Però ara mateix, si vols gresca fes-te una palla. 
—Què vol dir matxirulo? Si soc més feminista que tu. 
—Ahà. 
—Jo ja anava a manis en defensa dels drets de la dona quan tu jugaves a Barbies, saps? 
—Novament: ahà! 
—Però qui t’has pensat que ets? —El noi va fer gest d’aixecar-se, però en adonar-se que ella ja estava vestida del tot i ell no, va avergonyir-se i va decidir quedar-se al llit, tapant-se amb el llençol —Ni que fossis una top model, no? Jo t’he tractat amb respecte. No veig perquè no puc esperar una mica de respecte de tornada. 
—Tenim idees diferents de què és el respecte. Fins mai més. No em truquis. És més, esborra el meu número i així t’evitaràs que bloquegi el teu. 
—Però no podem parlar civilitzadament? 
—No. Tu encara estàs per civilitzar. 
En Damià va enfurismar-se. 
—Doncs fot el camp, escalfabraguetes. Segur que ho fas ben sovint això, fots calent a algun pobre paio i després el deixes a mitges per sentir-te superior. 
—Saps què? —La noia va aturar-se abans de sortir de l’habitació— Només hi ha dues menes d’home. Els qui pensen amb el cap i els qui penseu amb la polla —va dir-li mentre li assenyalava l’entrecuix. 
—Saps que et diem jo i la meva polla? Que et follin, amargada! 
—Sí. Algú o altre em follarà. Però de ben segur que no seràs tu, homenet. 
La porta va fer un soroll enorme en mig de la nit i es va poder sentir el crit d’algun veí, enfadat per haver-se despertat de cop, de matinada. En Damià va quedar-se mirant per la finestra els llums del carrer, visualitzant la noia sortint pel portal i enfilant cap a l’avinguda per on havien vingut. 
—Puta frígida de merda —va dir en veu alta. 
Li sabia greu pensar aquestes coses. Ell era un home modern, feminista i mai hauria dit una bestiesa així en veu alta davant d’una dona. Ni tan sols, una feminazi frígida com la que acabava de marxar. Però tot tenia un límit. Li havia faltat al respecte, l’havia deixat amb les pilotes plenes, després de tractar-lo com si fos ell el culpable de la situació. Mai s’havia trobat en una tessitura com aquesta. Algunes de les seves exparelles no havien volgut, d’entrada, fer-ho sense condó, però sempre les havia pogut acabar convencent. I de moment, mai havia tingut cap ensurt o, almenys, mai li havien dit res. Trobava molt injust que sempre fos responsabilitat de l’home el tema profilaxi. Ell no gaudia gens amb la polla coberta de làtex i per això es cuidava molt. Feia esport, menjava bé i mai havia tingut relacions amb gent que pogués posar-lo malalt. Bé, hi havia aquell cop que ho va fer lavabo portàtil d’aquell festival amb aquella noia amb els dracs tatuats per tot el braç. I l’únic cop que havia estat amb una prostituta, al comiat de solter del seu millor amic, només li havia deixat que li fes una mamada. Mai hauria ficat la polla dins d'una puta. Però allò que l’havia molestat de debò, havia estat el comentari sobre pensar amb la polla. Era d’una ingenuïtat infantil. 
—Què? —va dir-li el colló esquerre— Ens penses deixar així? 
—Que la xurri t’hagi deixat a mitges, no vol dir que tu ens hagis de deixar inflats i carregats tota la nit, no? —va explicar el colló dret. 
En Damià va acaronar-los suaument, provant d’ajudar-los a provocar-li una erecció. En aconseguir-la, va començar a masturbar-se lentament. 
—Espavila una mica, Damià, que demà matines —va dir un dels seus ous. 
—Aquest noi de vegades, sembla una mica curt, eh? —va dir l’altre. 
Va accelerar el ritme imaginant a la noia que l’havia deixat a mitges a quatre potes, suplicant-li que li omplis el cony i la fes gaudir com mereixia. No va durar gaire. Amb l’orgasme, va deixar anar un doll d’esperma que li va tacar la mà i part de la cuixa i va quedar-se recuperant la respiració. Els seus collons es felicitaven l’un a l’altre per la gran ejaculació que havien aconseguit. Els va dir bona nit, però immersos en la seva conversa, el van ignorar.