Hola, estimats PolPatrons! 

Aquests propers dies començarà l’emissió habitual d’aquest canal; vull dir que penjaré relats i paranoies més seguit. Però us volia explicar un parell de coses que han passat aquest estiu. 

La primera seria haver participat en el concurs de relats de la revista Núvol. No he quedat finalista, però m’han seleccionat per aparèixer en portada durant el mes d’agost, cosa que tampoc no està malament. Si no vau poder llegir el relat llavors, us el deixo aquí. 

La segona és un secret encara, però em publicaran un relat a una web de ressenyes de relats de gènere que m’agrada molt. El relat el vaig escriure per participar en un concurs pel qual no vaig ser seleccionat. Però un dels membres del jurat va demanar-me si volia que me’l publiqués al seu web i, amb molta il·lusió, vaig contestar que per supuestíssim. Quan ho facin públic us passaré la info i, molt possiblement, pengi a la Polpatronsteca la versió en català. 

I la darrera és que, gràcies a les vostres aportacions, m’he pogut canviar el portàtil. L’anterior el vaig comprar amb els beneficis del Verkami de Res a perdre. Tot i que de beneficis no en vaig tenir; vaig fer trampes al solitari per poder encabir el portàtil en les despeses de tot plegat. Diguem que al final no vaig guanyar res, però tampoc no vaig perdre gaire. Però ara sí. Gràcies al vostre ajut constant i segur, he fet un cop de cap i m’he comprat un bon ordinador. El pagaré a quotes durant un any, exclusivament, amb els diners que m’aporteu des de l’aixeta. Aniré una mica més just i no podré reinvertir tant com fins ara en fer de mecenes d’altres projectes o comprar tants llibres com m’agradaria, però em feia falta. Els nous projectes que tinc i molts dels que ja tenia, demanaven tenir una mica més de potència informàtica i ara podré treballar des de qualsevol lloc al nivell que us mereixeu. 

Moltíssimes gràcies a tots. Sonarà cursi però més igual. Sense vosaltres res d’allò què he aconseguit aquests darrers anys hauria estat possible. Segurament ja hauria deixat d’escriure i de dedicar-me a donar llibertat als meus impulsos creatius, però saber que us tinc a l’altra banda de la pantalla, em dona força i il·lusió per seguir creixent. 

Sou refotudament meravellosos.