Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara no repetiria els mateixos errors, però, no ens enganyem, en cometria de nous i de ben semblants. Cauria d’arbres diferents i, segurament, em trencaria ossos que no m’hagués trencat en altres vides. Escolliria amb nous criteris els companys d’equip i perdríem o guanyaríem tal com hagués perdut o guanyat abans. M’enamoraria de la persona incorrecta dos, tres o mil cops abans d’encertar. I, tanmateix, gaudiria de la pena i de l’alegria de la mateixa manera: amb passió i sense mesura. Triaria, parant més compte a la meteorologia, els meus viatges, i la natura decidiria tornar-se impredictible. Decidiria estudiar coses que encara no havia estudiat i, potser encertaria la carrera o m’avorriria com una ostra. Decidiria no tenir fills i en tindria igualment; els condons fallen o no comptaria que abans de ploure, xipolleja.

Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara no aniria amb les mateixes companyies. Faria millors amics i els tractaria d'acord amb els meus nous estàndards. No intentaria ser sempre qui escull on anar de marxa, o la pel·lícula per anar a veure. No beuria tant que m’haguessin d’arrossegar a casa per no deixar-me pel carrer en mans de qualsevol desgraciat que em robés. No els trairia sense cap altre motiu que l’enveja o l’avorriment. I, si els fes servir, seria de maneres que no fossin òbvies i, sempre que fos possible, poc o gens lesives.

Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara no intentaria conquerir el món, o almenys no ho provaria de fer sense haver eliminat tots els herois que em poguessin aturar, sense haver aconseguit aquell darrer cristall per augmentar el poder de la meva arma definitiva. No construiria el meu cau amb una única entrada, deixant-me atrapat quan el conjur dels meus enemics l’esfondrés al meu damunt. I tindria en consideració que el món no s’acaba en aquest planeta; hi ha altres mons, hi ha altres planetes, hi ha altres universos.

Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara no deixaria passar l'oportunitat d’aprofundir en els odis i el rebuig que ja coneixia d’antuvi. Buscaria maneres noves d’odiar i maltractar aquells que són inferiors a mi. No buscaria el seu extermini, sinó que propagaria el seu patiment per tota l’eternitat, perquè els meus futurs jo que nasquessin amb les meves memòries, gaudissin del seu sofriment.

Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara no provaria de subvertir l’ordre natural de les esferes. Acceptaria el meu lloc entre els meus germans i els aniria convencent de la meva visió, amagat de la vista del Creador, conscient que la meva manca de lliure albir fa que la culpa no sigui meva quan tot s’esberli, sinó d’Aquell que ha dissenyat els Seus plans de manera rígida. Acceptaré que soc la Seva eina de destrucció i no el responsable d'aquesta.

Si pogués tornar a néixer sabent tot el que sé ara...