La part més complicada sempre són els ossos. I és més una qüestió de temps que de dificultat intrínseca. És impossible empassar-se un fèmur sencer, o una costella, que, per la seva forma corbada, es va clavant per tot l'esòfag. Sap el nom que li donaria la premsa si algú sabés a què es dedica: L'Assassí de la Maleta; mai surt de casa sense la seva maleta. Evidentment, seria assassí, no assassina, perquè per a la premsa són indiferents els genitals que pengin o deixin de penjar o els pronoms preferits; quan es descobreix un cas prou truculent, solament un home és capaç de cometre'l. En aquests instants té penis; un que torça a l'esquerra i sense prepuci, però no sempre ha estat el cas. De fet, és incapaç de recordar quins eren els seus atributs en néixer, o si tenia genitals externs. Creu haver pertanyut sempre a la raça humana, però sent diversos atavismes que li fan pensar en alguna mena de depredador primigeni. Són ja tantes les iteracions per les quals ha passat que no pot recordar més que retalls i ombres de les seves vides passades. 

Treu la serra de la maleta. És una bellesa, petita, d'arc ample i esmolada com la línia que separa el desig de l'horror. Fa molts anys que no fa servir ganivets, només necessita la seva serra. La pràctica fa la perfecció i pràctica no li manca pas. No necessita separar les parts del cos per les articulacions. Talla a través d'elles, serrant sense distingir múscul, cartílag, os. Quan comença a esquarterar-la, el cor de la seva víctima ja no batega, així que malgasta ben poca sang. Va arrencant trossos de greix i els va mastegant mentre treballa, els pits són el primer que talla quan especeja i la panxa va en segon lloc, en qualsevol cas. El greix és important perquè el procés de metamorfosi accelera increïblement el seu metabolisme: digerir un cos sencer en tan poc temps exigeix quantitats enormes d'energia. 

Cerca a l'ordinador de la seva víctima algun canal de streaming, un amb pel·lícules amb molta acció, carregades d'explosions i trets. Així, els veïns triguen una mica més a molestar pel soroll de la seva trituradora. Després de dècades empassant estelles d'ossos esberlats a cop de martell, poder portar en la seva maleta una màquina perfectament dissenyada per a polvoritzar cranis, pelvis o qualsevol part rígida del cos és una benedicció. Aprofita la sang recollida per a fer una pasta amb la farina aconseguida de l'ossada i va alternant grapats de greix i farinetes. Nota el principi del canvi pessigollejar-li el fons dels ulls i accelera el ritme. 

Sempre que pot, prefereix passar el procés en un lloc de confiança. Té una masia apartada de tot arreu. Amb un taller de desballestament corporal, perfectament amagat en el celler de vins. El millor del procés de metamorfosi és que deixa molt pocs residus. Consumeix gairebé tot el cos de la víctima i el que no aconsegueix fer desaparèixer via oral, acaba dissolt a base de productes de desinfecció industrials. No obstant això, sovint ha de començar el procés en una ubicació menys idònia i relacionada amb la seva víctima. Com en aquest últim cas, on el cos és el del seu alumne de guitarra: un home solter de vint-i-tants i el lloc és el menjador de la casa d'aquest. 

Des de l'adveniment de drogues i verins d'efecte instantani i injectables, fa servir menys la violència. Evidentment, entén que, per molt pacífic que sigui el seu traspàs, matar a algú és cometre un acte violent, però en vides passades ha apunyalat, escanyat, bastonejat i qualsevol altra manera de liquidar a algú. Això d'ara li sembla més humà. Per no parlar de silenciós i tranquil. Res més relaxant per a la seva víctima que notar una petita punxada en el moment de l'orgasme, o recentment adormida, o després d'una bona conversa. No se n'adonen i ja no són més que un cadàver i el portal a la meva pròxima etapa. 

Li agradaria recordar qui era, o, per al cas, què era. Però s’ha de concentrar en qui serà. Les característiques físiques generals seran les de la seva víctima. Així i tot, sempre hi ha marge per a una mica de creativitat. On el seu alumne era pèl-roig, d'ulls verds, els seus i el seu pèl seran tots dos bruns. Eixamplarà una mica la caixa toràcica per a fer més voluminós, potser una mica més gros. Les mans les deixarà igual, unes mans fines i precioses que es movien per les cordes i els trasts amb una gràcia encantadora. I enfosquirà la pell, la del mort era molt blanca i no li agrada cremar-se amb el sol. Ha tingut tots els tons de pell possibles, i, la pitjor pell amb diferència, sempre és la més pàl·lida. Excepte per a temes d'intolerància i racisme, aquí és tot el contrari. Recorda la seva temporada com a dona negra en una petita ciutat rural i somriu. Ai, si la gent sabés que totes les persones són iguals una vegada digerides. 

Comencen els dolors. Les cèl·lules velles cremen per a proporcionar energia a les noves. Aconseguirà temperatures que no es poden dir febre i ja ha tingut problemes amb alguns teixits. Es despulla per complet i treu de la maleta un abric llarg, fet de fibres bastes de llana. Guarda la roba, seva i de la seva víctima, en el compartiment d'on ha tret l'abric. Sempre li ha fet mal, però recorda quan no dominava els llindars. Els humans pateixen. Tanmateix, tots ho fan de manera diferent. Únicament cal veure els experiments on a homes fets i drets els provoquen dolors dels més suaus que apareixen durant la menstruació i udolen davant la mirada riallera de les dones. El dolor és subjectiu i ha après, no a suportar-lo, sinó a deixar-lo apartat, molt per sota d'altres sensacions que venen amb la metamorfosi: alegria, excitació, satisfacció, tranquil·litat. 

Duu gairebé tres hores des del primer tall. Ha consumit gairebé dos terços del cos. Ha ficat tots els òrgans, excepte el fetge, en una bossa estanca i juntament amb diversos quilos de farina d'os, els ha col·locat dins de la maleta, damunt de les seves adorades eines. En un recipient de plàstic decorat amb dibuixos de galetes, porta farinetes de sang i os que anirà consumint mentre condueix. Que la maleta pesi no li representa gaire problema. Durant el canvi té un extra de força, segurament a causa de tota l'energia que el procés genera. Tot i això, és reconfortant que l'edifici tingui ascensor fins a l'aparcament. 

Si està a més de dues hores del seu refugi de muntanya, ha de buscar un lloc prou discret per a menjar una mica més. Les farinetes ajuden, però no pot passar molt de temps sense consumir la resta. Extreu el fetge de la maleta i va arrencant trossos amb una navalla petita. Una vegada l’ha devorat, la sensació de buit s'apaivaga prou per a poder continuar el viatge. Resten un parell d'hores fins a arribar a casa. No sempre ho ha aconseguit. Fer el canvi en una habitació d'hotel és perillós. Molt menys que fer-ho en una àrea de descans, com s'ha vist obligat a fer en alguna ocasió. 

Gairebé tota la planta baixa està dedicada als seus vehicles. Té dos cotxes, una furgoneta d'acampada, un 4x4 i una vella motocicleta en procés de reparació. També té matrícules, moltes matrícules, amagades darrere d'un armari d'eines. De tant en tant va a desballestaments, a aconseguir peces i s'emporta tantes matrícules com pot. Sap perfectament que no superaria una inspecció, però per a circular sense problemes i sense que li puguin situar són del tot útils. Arrossega la maleta fins al seu taller de carnisser i treu les restes que va introduint en una trituradora, molt més potent que el seu model portàtil, per a convertir la carn, la pell i els òrgans, en una pasta molt més senzilla de consumir. 

Fica l'abric i tota la roba, pròpia i de la víctima, en la rentadora. Les eines van a una cubeta amb un netejador extremadament potent que es menjarà qualsevol resta biològica. Jau sobre la taula d'operacions on tantes vegades ha esquarterat a les seves víctimes i va empassant grapats de pasta. Ara que se sap protegit, pot deixar de mantenir la metamorfosi en espera i alliberar l'energia que ha anat acumulant. La coïssor que li anava indicant on s'estaven substituint cèl·lules, ara és una flama que li crema tot el cos per igual. El dolor no supera a les altres coses que sent, però li serveix d'àncora, manté la seva ment lligada al procés. Totes les sensacions es multipliquen per mil i perd durant uns minuts la consciència de qui és. 

Li sembla divertit, sempre li ho sembla, que després d'una metamorfosi tingui tanta gana, sobretot perquè també se sent profundament satisfet. Però la vida està feta de processos independents, i els seus canvis, són diferents del seu dia a dia. Abans que l'angoixa i el dolor en l'ànima li indiquin que és moment de consumir a algú, la seva existència és com la de qualsevol: dormir, menjar, cagar… Menja unes galetes mentre neteja i desinfecta la seva sala de treball. La panxa li sobresurt una mica dels pantalons, potser ha afegit massa greix a la zona, però ara ja res pot fer. Bé, podria fer dieta i exercici. O podria comprar roba més de la seva talla. Realment, és indiferent, d'aquí a uns mesos començarà a sentir que és moment de canviar. S’oblidarà de qui ha estat i es convertirà en algú nou.