Atenció: El teu navegador no té suport per algunes funcionalitats necessàries. Et recomanem que utilitzis Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Valruspines Edicions

Escric relats, novel·les i paranoies!

  • 52
    Mecenes
  • 148.0
    mensuals
  • 2698.35
    total

Un dia d'estiu. Un relat sobre Hiroshima que va publicar-me l'Endavant.


Un dia d’estiu 


El darrer relat que vaig enviar a la revista Endavant el setembre del 2017. Un homenatge a les víctimes de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Cal recordar que aquesta atrocitat la van cometre «els bons». El podeu trobar a la recopilació Els relats de l'Endavant a Lektu en paper i en ebook.

El noi es va quedar hipnotitzat, amb la mirada clavada en el coll pàl·lid de la noia quan aquesta va alçar el cap i va deixar escapar el fum, morosament, per nas i boca. 
—No suporto l'olor de tabac —va dir sense perdre de vista la blancor de la pell de la noia—, però aquesta manera d'aguantar la cigarreta em torna boig, Midori. 
La noia va tombar l'esguard cap a ell. El llençol li va caure de l'espatlla i va deixar-li un pit a l'aire. Va moure les cames i el noi va veure un llampec de triangle púbic mentre la noia feia una nova xumada. 
—Només la meva manera de fumar et torna boig? —va deixar anar el fum cap al noi—, Caram, Kishin, quina decepció! 
En Kishin va separar-se de la finestra des d'on havia estat contemplant la noia a la llum dels fanals. 
La Midori va riure en veure el penis erecte sobresortir entre els plecs de la camisa que el noi portava mig descordada. Ell li va prendre la cigarreta i la va apagar en un cendrer fet amb mitja closca de coco que hi havia al costat del coixí. Va llepar-li els dits que havien aguantat el cigarro abans de llençar-se a besar-la amb passió. 
Van jeure al futon després de fer l'amor. No feia gaire que havia sortit el sol, però l'aire que entrava pel finestral obert era calent. De costat, es miraven als ulls. Mentre ella li acaronava el cap, ell pessigollejava la pell just a sota del melic d'ella. 
—Marxem —va dir en Kishin—. No tenim cap futur aquí. 
—I a on vols que anem? —va allargar la mà darrere el cap d'ell per prendre la capsa de tabac i l'encenedor—. Tot el món és un embolic ara mateix. 
—Podríem anar a Paris. Tu encara hi coneixes gent, allà. Podries tornar a fer de model per a pintors. 
—No crec que ara hi hagi gaire moviment artístic, allà. 
—Doncs en començarem un nosaltres. Seràs la meva musa, només jo et fotografiaré —va besar-la abans no comencés a fumar. 
Entre rialles, va fer aparèixer la petita flama i, acostant-la al tabac, va encendre'l. 
—I el meu marit? Viuria amb nosaltres? 
En Kishin va seure amb una ganyota de menyspreu a la cara. 
—El teu marit? Que el bombin, el teu marit. És massa vell per a tu. 
—I tu massa jove —el va estirar per fer-lo jeure—. Potser no t'ho sembla, però el temps et farà entendre aquestes coses. 
—Ell no t'estima —va tapar-li la boca a la noia abans no pogués contestar—. Almenys no tant com jo. I tu no l'estimes a ell. 
La Midori va mossegar lleument els dits que el noi li havia posat sobre els llavis. 
—I què hi té a veure l'amor amb tot això? En Toshirō m'aporta seguretat i em respecta, no hi ha gaires coses més importants ara mateix. 
—Però nosaltres ens mereixem estar junts. Tu et mereixes més que ser la muller d'un funcionari. 
—Tots ens mereixem més. Però ningú et garanteix que allò que vols ho trobis a Paris si no ho pots aconseguir aquí, Kishin. 
La claror del sol començava a omplir l'habitació Les parets blanques, sense cap guarniment, reflectien la llum i tot semblava brillar. 
—Kishin, no pensis tant en el futur. L'important és que estem junts ara i aquí —va besar-lo—. Mira quina llum més maca entra per la finestra. Gaudeix aquest instant. Fes-lo durar tant com puguis. 
El noi va aixecar-se d'un salt. 
—Tens raó. Aquesta llum és magnífica. Vaig a buscar la càmera. Vull conservar aquest moment, aquesta llum i la teva bellesa per sempre. 
Va sortir corrents i va obrir la trampa del terra que conduïa al quarto fosc on tenia el seu material de fotògraf. La Midori va seure al futon amb els genolls recollits i la mà estesa davant seu subjectant el cigarret que feia estona que s'havia apagat, deixant les llàgrimes lliscar lliurement. Va ser llavors que va caure la bomba sobre Hiroshima. 
En Kishin va caure contra la taula on tenia les càmeres, el film i els objectius. Tot va rodar per terra i de les estanteries van caure pots i caixes amb negatius. Va fer-se un trau al cap i la sang li va fer coure l'ull. Estava completament a les fosques, la petita bombeta groguenca que havia encès havia esclatat i l’havia ruixat amb trossets de vidre. Va arrossegar-se fins a l'escala que duia a la trampa i va empènyer amb l'espatlla. Va haver de fer força, semblava que la porta s'havia desencaixat. Va sortir amb un terrible rugit ensordint-lo i tremolant de por. Va cridar la Midori, però no estava segur d'haver dit res en veu alta. No era capaç de sentir la seva pròpia veu. Va saltar els dos passos que el separaven de l'habitació de parets blanques on havia passat la nit amb la seva estimada. La Midori s'havia convertit en una estàtua mig carbonitzada, caiguda a un costat de les cendres del futon. Les parets ara eren grogues, amb flocs de pintura caient d'alguns llocs. En Kishin va entrar i va caure de genolls davant de les restes de la dona. Quan va tombar el cap, va observar, horroritzat, com allò que fos que havia esclatat en aquella terrible explosió, havia deixat impresa a la paret la silueta de la Midori. Si paraves atenció, encara podies distingir la cigarreta que subjectava entre els dits. 
L'avió Enola Gay de les forces aèries dels Estats Units d'Amèrica va deixar caure una bomba atòmica sobre la ciutat d'Hiroshima el 6 d'agost del 1945, a un quart de nou del matí.