Estimats Polpatrons! 

Avui us vull presentar un petit projecte que va sorgir, com tants altres, d’una conversa que no semblava anar capa la creació artística. Parlant amb la Nuri, una amiga meva a qui m’estimo molt (i que a més és mecenes d’aquí mateix), va sortir el tema de les fotos que la gent s’envia per xarxes. Me’n va ensenyar una i jo vaig fer el que faig molt sovint amb les fotos que m’envien: treure-li el fons i posar-li un de nou per fer conya. I llavors, patapam, la bombeta se’m va encendre i vaig pensar que podia inventar-me una història per aquella nova foto i una nova foto i una nova història i una nova foto... Ja veieu per on vaig, oi? La cosa és que unes setmanes després i força hores de feina i materials perduts, el projecte està vist per sentència. 

No heu estat mai de vacances en algun lloc turístic i heu anat a comprar postals? No us heu trobat aquells llibrets de postals diferents, de vegades en format acordió, que molen tant? A mi em fascinen. Així que vaig decidir de crear-ne un amb 10 fotos noves originades de la que em va enviar la Nuri i acompanyar-les d’un micro conta imprès on aniria el missatge. El GIF que acompanya aquesta entrada són les imatges i els textos. La veritat és que n’estic força satisfet; és dels primers cops que en el traspàs de la idea a l’objecte hi he descobert menys diferències. 

A Lektu posaré una edició impresa a la venda, a entre 25 i 30€, i creieu-me quan us dic que entre materials i hores esmerçades és un preu força ajustat. No hi haurà versió digital, perquè no és un llibre. Si em permeteu la sobrada, és una peça d’art, entre plàstic i literari, però ideat i realitzat amb la postal com a medi d’expressió. També buscaré la manera de vendre la possibilitat de fer-ne per encàrrec; això és, comprar el mateix projecte però amb una foto nova a elecció del comprador. Soc plenament conscient que no en vendre cap (o ben poquets) perquè si ja costa que la gent compri els meus llibres, aquestes palles mentals encara tindran menys sortida. Però si una cosa puc agrair-vos a vosaltres, és la llibertat que em regala el vostre suport anímic i econòmic i que em permet crear el que l’ànima em demani sense haver de pensar si es vendrà o no. 

Sou una meravella i és un orgull saber-vos a l’altra banda. 

Una abraçada Polpatrons.