Alert: Your browser does not support full functionality of our app and you may experience certain errors. We recommend that you use Chrome, Firefox or Internet Explorer Edge instead.
Que se’ns acaba l’any i no puc deixar d’explicar-vos com sou de collonuts totes.
Acabo l’any amb menys mecenes que quan vaig començar-lo, però amb més ganes i il·lusió que mai.
Aquest 2024 he escrit força coses, ben diferents entre elles. Sobretot relats per aquí a l’aixeta i per Le Tapiriste. Però també he acabat un parell de projectes, un parell de jocs i n’he començat alguns altres.
M’agradaria fer-vos un petit resum del que podeu esperar de mi aquest any que ara començarem.
Primer, publicar definitivament els dos llibres que he acabat aquest darrer parell d’anys. El recull de relats basats en les cançons del disc Nebraska del Bruce Springsteen i el recull de textos de no-ficció dels Mil paraules i jo que ja podeu llegir a aquesta mateixa web. Hi haurà una tirada limitada en paper i després quedaran en e-book a Lektu. També hi penjaré els dos jocs que tinc enllestits: Diarrea Explosiva i Assaltem la Torre, també amb una tirada en físic i la descarrega el temps que faci falta.
En segon lloc, continuar amb els dos projectes que tinc encetats. Un recull de relats basats en els versos de Sympathy for the Devil dels Stones, del qual ja us vaig ensenyar una possible portada. I també un llibre de poesies que va avançant molt a poc a poc des de ja fa un parell d’anys. Possiblement caldrà afegir un altre joc que ja tinc mig pensat, però que necessita encara uns mesos per tenir una mica de cara i ulls.
El tercer que m’agradaria aconseguir aquest 2025 és arribar a 50 mecenes. Porto un parell d’anys estancat i crec que ho puc fer millor. Tot i que si em doneu un cop de mà i em recomaneu a les vostres amistats, us estaria més que agraït.
I, aprofitant que tothom ho fa, us vull recomanar un llibre (de fet, un autor), un disc (de fet, un artista) i una pel·lícula (de fet un autor, guionista).
En Ricard Efa ha tingut un any espectacular. Sempre explico que no tenim prou literatura de gènere en català, feta a Catalunya. En Ricard fa prou temps que em porta la contrària. Aquest any ha iniciat Stella Signata, una hexalogia (m’ho acabo d’inventar (crec) això) d’Space Opera de la qual ja hi ha dos llibres publicats que és una delícia. Dues novel·les com dues catedrals de bones i que no puc deixar de recomanar. I si sou més de còmics, Adeu, Birkenau, on posa imatge a una història enorme escrita per Ginette Kolinka. En Ricard és una joia de la literatura catalana i del millor que llegireu.
En Red Perill va desaparèixer per deixar renéixer de les seves cendres al magnífic i bonicot White Perill, que ha acabat aquest any publicant un discàs que no us podeu perdre. El teniu a Bandcamp i és un regal per les orelles titulat White is the new Red.
En pel·lícules hi ha hagut algunes de ben bones: The substance, Robot salvatge, però jo em quedo amb Estación Rocafort. Una història propera i aliena alhora, que passa a mil llocs que qualsevol canfanguí reconeixerà. Ja si treballes al metro i has estat a la majoria de llocs on passen les bizarrades que s’hi poden veure, ho flipes. L’Ivan Ledesma està creant un imaginari propi de mida gegantina amb novel·les com les dues de Negorith o la darrera que ha publicat amb Specula: L’altre costat. O pel·licules com Estación Rocafort o Xtreme. Un altre nom que fa de les nostres lletres un pou enorme de qualitat i cultura.
I ja us deixo, que hem de comptar els raïms i preparar la carn dels típics burritos de pollastre que mengem a ca meva per celebrar l’entrada d’any.
Que tingueu una nit màgica i que l’any 2025 us faci molt i molt feliços.
Write a comment
Log in with your account or sign up to add your comment.