La pel·lícula va ser horrible. Un despropòsit rere l’altre. No era que el llibre fos millor, és que qualsevol cosa era millor que aquella tifa empastifada sobre cel·luloide. La part bona era que el públic semblava estar-hi d’acord; era la tercera sessió del segon dia des de l’estrena i la sala era completament buida excepte per la parelleta que no estava pel film, ocupada a tocar-se tant com fos possible a la penombra i ell mateix. Va aixecar-se i caminant pel passadís central, va anar cap a la cortina que tapava la sortida. La parella, enfeinada amb les seves coses, no va adonar-se del seu moviment. Tampoc van notar quan va tornar enrere i va seure, tan silenciosament com va poder, a la fila posterior a la seva. El ganivet, llarg i gruixut, se li va enganxar a la tapa de la motxilla, va estirar fent força a banda i banda fins a aconseguir alliberar-lo. Sense pausa, va aixecar-se i va abocar-se sobre la parella. El noi, amb la cara enfonsada entre els pits d’ella, tenia la mà amagada sota la faldilla d’ella i pel moviment que s’hi apreciava, masturbava la noia. Aquesta tenia el penis de la seva parella a la mà, però restava immòbil amb la respiració ràpida i entretallada, abduïda pel seu propi plaer. El noi va aixecar la vista i el va veure, però abans no pogués dir res, l’espectador va clavar-li el ganivet al coll i, d’una estrebada, va arrencar-lo, tallant carn i pell tot en el mateix moviment. La sang va esquitxar la noia que no va poder evitar inspirar per la sorpresa i començar a tossir. El noi va caure endavant i la noia va provar d’aixecar-se i allunyar-se de l’espectador, però abans no pogués iniciar el moviment, el ganivet es va clavar entre els seus pits que remenaven lliures i coberts de sang per sobre de l’escot del vestit. L’espectador va fer un salt enrere per evitar tacar-se de la sang que escapava de la ferida i quan la noia va començar a caure a terra, va llençar el braç endavant en un moviment lateral que gairebé va decapitar-la. Novament, va sortir al passadís central i va treure de la motxilla el llibre en el qual s’havia inspirat el guionista per perpetrar l’abominació que encara es projectava. El va deixar a terra, amb el ganivet entre les planes, com si fos un punt de llibre.

Havia passat pels serveis a comprovar que no s’havia tacat de sang i havia aprofitat per pixar. Era incapaç d’entendre com havien arribat a pensar que aquella barrabassada sense cap ni peus era digna d’estrenar-se en cinemes. No era estrany que el mateix Stephen King renegués de la pel·lícula d’hora i mitja que havien escrit basada en un relat breu de no més de vint-i-cinc planes. L’aire era fresc quan va sortir del cinema i va agrair haver recordat de prendre la bufanda. Quan la va treure de la motxilla, va veure que l’havia estripat un parell de cops, suposava que provant de fer sortir el ganivet. Els punts de la llana s’estaven desfent. Va tornar a guardar-la. Li va saber greu perquè havia estat un regal de la seva darrera xicota. Pensar en ella li va recordar els pits de la noia del cinema i els saltirons que li feien mentre l’apunyalava. Amb la mà dins la butxaca, va recol·locar-se el penis, provant de dissimular l’erecció que li abonyegava els pantalons. Tocant-se encara, va sentir crits al seu darrere i va tombar-se per veure la senyora de la neteja del cinema sortir cridant de l’edifici. Devien haver trobat el seu regalet. Va decidir que volia fer alguna cosa per celebrar l’èxit de la seva performance i la trempera que li havia provocat. A tres carrers hi havia l’antic cinema Maryland, ara reconvertit en sala X i, sense dubtar-ho, va fer cap allà.

L'olor de desinfectant era esfereïdora, però l’espectador agraïa no notar la flaire de semen i orina que segur que surava sota el pi sintètic de l’ambientador. La sala estava prou fosca per a no apreciar la cara de ningú, ni dels homes, ni del parell de dones que es movien per les fileres oferint els seus serveis. Va seure al lateral dret, en una illa de butaques solitàries, lluny de qualsevol altre client i va fer un gest rebutjant a la dona que s’apropava amb urgència cap a ell. A la pantalla es veia una dona nua, asseguda dins d’un cotxe, masturbant l’home que seia al volant. Estaven aturats en un lloc públic, amb poca llum. A un parell de metres del vehicle, un home amb uniforme de jardiner es feia una palla mirant-los. La dona va fer-li un gest amb la mà i el jardiner va apropar-se. Tan bon punt el va tenir a l’abast, la dona va treure el cap per la finestreta i va ficar-se la polla a la boca. L’home de dins del cotxe va començar a jugar amb els pits enormes i que penjaven lliures mentre la dona gemegava com si li hagués crescut un clítoris al fons de la boca. L’espectador va treure’s el penis i va començar a acaronar-se l’erecció seguint el ritme dels gemecs de la dona. No creia que pogués aguantar gaire, l’excitació que l’havia acompanyat de camí al cinema l’havia deixat a punt de l’orgasme. Quan va notar el soroll d’algú que seia just al seu darrere va deixar anar un sospir enutjat. No el podien deixar sol i seure una mica més lluny. Se li havia tallat l’erecció de pensar que algú, un home segurament, estava mirant-li la polla. Va mig tapar-se i va aixecar-se, disposat a canviar de butaca. A la filera del darrere hi havia una parella, el cap d’ell enfonsat entre els pits descoberts d’ella, que tenia el cap alçat i la boca mig oberta metre la mà del noi jugava amb el seu cony per sota de la faldilla. L’espectador va adonar-se que la noia el mirava, somrient i el seu penis va tornar a créixer. Li feia por que el noi s’adonés que els espiava, però no va poder evitar prendre la seva polla i tornar a sacsejar-se-la. Estava a punt d’acabar quan va adonar-se que el que havia confós per un vestit de tela vermella, era la pell coberta de sang de la noia. Llavors la va reconèixer, just quan el noi separava el cap i també començava a mirar-se’l. Del tall que ambdós tenien el coll encara brollava la sang, lenta i morosa. La parella va aixecar-se; ell li va mostrar el llibre i ella va alçar el ganivet. Abans no pogués allunyar-se, va notar com la fulla se li clavava al pit. L’espectador va caure a la butaca, assegut de cara a la pantalla, amb el penis fora dels pantalons, els ulls oberts com a taronges i la sang brollant del forat que el seu propi ganivet li havia deixat al pit.