Per sort, la nau tenia un llindar d’atenció força acurat i va activar el pilot automàtic abans no fos massa tard. L’alarma el va treure del trànsit en el qual s’havia instal·lat, recordant la sessió de la nit anterior. El sexe havia estat molt bo, com sempre, però alguna cosa havia mancat en el sopar. No sabia trobar el què. Va aprofitar que la nau anava en automàtic per invocar la configuració del seu amant. Havia començat amb la personalitat bàsica, la que venia de fàbrica, però de seguida havia buscat la manera de millorar-ne les opcions. Evidentment, no era legal incorporar massa trets humanitzants a una intel·ligència artificial, però hi havia un mercat negre enorme de gent que traficava amb mods i cracks per tunejar els erobots. Un rectangle va aparèixer davant dels seus ulls amb el menú d’opcions. Va accedir al registre d’activitat de la darrera sessió i el va estudiar atentament. Els indicadors semblaven correctes, una mica plans, sense pics d'emoció fins al final del sopar, quan van fer-se el petó que va iniciar la relació sexual de després. Havia anat afegint registres, buscant que la programació del bot anés projectant una progressió en l’excitació; atorgar-li una sensació d’anticipació i desig. Però la resposta seguia sent l’automàtica: quan els sensors detectaven l’excitació sexual de l’amo, l’erobot passava a l’acció per tal de satisfer. Hi havia molta gent que ja gaudia així; molts ni interaccionaven amb els seus bots, directament entraven a la part sexual. Però ell volia quelcom més de l’experiència. Va tancar el menú i va quedar-se mirant per la finestreta. 

El pilot automàtic va indicar que ja eren a prop del destí i que si volia fer-se càrrec del comandament. Va prendre el volant i va dir que sí. Afortunadament, la clienta l’esperava a la porta, així que no va haver de buscar pel laberint de portes i passadissos que formava aquell edifici. 

—Ja pensava que no arribaria avui —digué la clienta amb to d’enuig. 

—Ha tingut sort. Hi ha hagut un parell d’anul·lacions. 

El feu passar dins de l’apartament. 

—El problema el té vostè o el receptor? 

—No en tinc ni idea —diu la dona—. Si ho sabés no m’hauria fet falta trucar al servei tècnic, no creu? 

Amb un sospir, el tècnic donà un cop d’ull a l’habitació buscant el receptor. Alguna gent el té dissimulat darrere un quadre o amb alguna andròmina al davant, però normalment el pot localitzar sense dificultat. El va trobar penjat en mig de la paret oposada a la porta d’entrada, entre dues fotos: una de la clienta uns anys més jove amb un bebè en braços i una d’una noia d’uns setze anys. Va acostar-se a l’aparell mentre es posava el visor. La inspecció inicial no detectà cap mena de problema amb l’aparell, ni camps electromagnètics fora del que tocava, ni cap flux de temperatura indesitjat. Va apropar el polze al lector dactilar i va esperar que el diagnòstic aparegués davant seu. 

—Senyora, molt em temo que el problema el té vostè —explico mentre rebo imatges i sons sense problema des del terminal—. El receptor funciona. 

—I que puc fer, doncs? 

—Hauria d’anar que li optimitzin el neurolink. 

—Això trigarà dies —digué amb to desesperat—. No puc estar desconnectada. 

—No estarà sense connexió, senyora —El tècnic va donar un copet al terminal—. El terminal funciona correctament. Haurà de fer servir el visor analògic mentre espera. 

—Però i el meu erobot? No podré interaccionar amb ell. 

—Tècnicament sí. Però no podrà tenir intimitat. 

—I per què merdes vull un erobot si no hi he de tenir intimitat? 

El tècnic va tornar a acostar el dit al sensor del terminal. Hi havia un motiu possible pels problemes de la clienta i tenia a veure amb l’erobot. Va invocar el menú i amb una ordre exclusiva d’administrador va revisar el registre d’activitat. Hi va trobar un decalatge important entre les dades mostrades i el neurolink de la dona semblava estar a punt de col·lapsar. 

—Si el què veig és correcte, sé quin és el problema —Va separar el dit del terminal i va mirar la dona—. El mod il·legal que ha instal·lat pel seu erobot està interferint amb el canal de retorn. Entenc que per això no l’ha instal·lat al terminal i se l’ha deixat posar a la seva unitat personal. 

—Jo no he instal·lat cap cosa il·legal. 

—Senyora, a mi m’és indiferent. Quan li facin l’anàlisi del neurolink ja li explicaran els tècnics del lab... 

—No, si us plau. M’ha d’ajudar —El va prendre del braç—. No puc anar a cap lloc oficial. Em formatarien el neurolink. 

—O li prendrien completament. I si detecten que jo hi he potinejat, perdré la feina. 

—Si us plau. Ajudi’m. 

De primeres, va considerar que ell no se’n podia fer responsable. Va pensar a explicar-li perquè no era bona idea cedir el control de quelcom tan personal com el neurolink a un desconegut, però recordant els seus propis problemes, va decidir que potser li aniria bé donar un cop d’ull als registres d’algú altre. 

—D’acord —va dir—. Però el procés d’apagar i encendre el neurolink pot ser una mica traumàtic. Quedarà en una mena d’estat vegetatiu, conscient però completament a les fosques; sense estímuls externs. Té algun somnífer o quelcom que la pugui deixar fora de joc una estona. 

—Sí. En tinc guardats d’un brot d’insomni que vaig patir fa uns mesos. 

—Mentre estigui adormida, li desconnectaré els enllaços, descarregaré les dades del seu erobot al meu neurolink, li passaré l’antivirus, assignaré més connexions a la seva omnixarxa i li tornaré a instal·lar el mod i les dades, ok? —La dona va fer que sí amb el cap— Doncs quan vulgui. 

La decisió va ser senzilla; el millor lloc de la casa perquè la clienta quedés ajaguda i el tècnic tingués accés al sensor del seu clatell era el llit. La dona va prendre tres pastilles amb un got sencer d’aigua. Van estar xerrant, fent temps fins que la droga fes el seu efecte. El tècnic va preguntar-li coses sobre el seu erobot: era un home, blanc com ella i de la seva mateixa edat. Molt afectuós i ardent al llit. Li va explicar que el mod que havia instal·lat li havia permès apujar els nivells d’afecte i de receptivitat. 

—Els preliminars eren sempre igual, al final notaves la rutina desenvolupar-se. Ara el meu Andreu capta el meu estat d’ànim i sap adaptar-se als meus canvis d’humor. 

—Però això ja està implementat en la versió oficial, no? 

—No —barbotejà amb veu espessa—. Les respostes que vénen de fàbrica són completament artificials i s’engeguen quan l’erobot nota excitació sexual o passat un temps determinat a la simulació; és un dildo amb temporitzador. 

—I què té d’especial el seu mod? 

—Té centenars més de sensors i respostes possibles. 

El tècnic va notar com un calfred li corria l’esquena. No sabia d’on podia haver aconseguit una persona com la clienta un mod tan sofisticat. Ell havia estat incapaç de trobar ningú amb material tan bèstia. 

—Però això no només està prohibit. És molt poc ètic i perillós. Si la descobreixen —Va deixar de parlar en adonar-se que la dona s’havia quedat adormida. 

El terminal de la paret va passar a standby en detectar que la dona s’havia adormit. El tècnic s’hi va acostar i va apagar-lo del tot. Va anar fins al llit i va contemplar el cos ajagut de la dona. Tenia molta curiositat per estudiar el què fos que la clienta s’havia entaforat al crani, però una part de si mateix, una part ben petita però, se sentia incòmode fotent el nas a la intimitat d’una altra persona. Va seure al llit i amb compte, va apartar els cabells de la dona fins a deixar-li el clatell a la vista. Va posar el polze a la part on el crani acaba i comença la columna vertebral i va iniciar el procés de lectura. 

La quantitat d’informació que provava de passar per l’enllaç dactilar era monstruosa. Petabyte rere petabyte de dades s’obria pas entre els neurolinks. El temps de descàrrega pujava a més d’una hora, així que decidí començar a analitzar les dades tal com anaven arribant. Havia configurat la llista de descàrregues per tenir accés com més aviat possible al mod i a l’erobot. El programa en si mateix no pesava gaire i en analitzar-lo, va veure que, tal com havia dit la dona, no era més que una botonera amb centenars d’opcions que complementaven les del programa original: amb coses com potenciadors de la sensibilitat de tots els receptors, visuals, olfactius i tàctils. Però també hi havia que gestionaven emocions i sensacions que no apareixien a la programació original: por, satisfacció, tristesa, avorriment. El tècnic no entenia com podia gestionar tanta informació un pegat tan minúscul a no ser que les dades estiguessin ja en el programa original. Quan va baixar-se complet l’arxiu de dades de l’erobot ho entengué. Era massiu, com desenes de vegades més pesat que el del seu bot. I en revisar-lo, va veure que les àrees de simulació neuronal eren atapeïdes d’enllaços, zones completament col·lapsades de neurones amb registres d’activitat d’ordres de magnitud superiors al de qualsevol simulació que ell hagués trobat mai. 

—Això és un refotut cervell humà —va dir en veu alta. 

L’única opció que se li ocorregué al tècnic era que la clienta havia aconseguit el mod i el model de cervell d’algun científic expert en intel·ligència artificial. Havia llegit notícies sobre grups d’investigació privats que seguien experimentant amb simulacions completes de cervells humans en llocs on els governs no havien prohibit la humanització excessiva dels models. Però no entenia com la dona havia aconseguit posar-se en contacte amb qui li pogués vendre tecnologia tan avançada. Va comprovar la seguretat dels arxius i estaven nets. L’avaria era producte de la incapacitat del neurolink completament estàndard on pretenia fer servir aquest tros de software, no tenia prou capacitat ni per acceptar, ni per fer córrer tan tremenda quantitat de dades. La solució era fer-ho al terminal de la casa, però entenia perfectament perquè no ho havia fet així la clienta. L’ús estava vigilat i la bestialitat de dades que provava de processar l’erobot modificat, saltaria totes les alarmes per a un particular. No podia retornar-li l’erobot amb el massiu arxiu de dades ocultes; per moltes connexions noves que li obrís, el seu neurolink no tenia la capacitat necessària per fer la feina. Va dubtar. Instal·lava la versió original i li deia que no havia pogut salvar ni el mod, ni la còpia de l’erobot o li reinstal·lava tot i li deia que acabaria tenint problemes quan les autoritats la descobrissin. Decidí que no era responsabilitat seva, que era cosa d’ella i que no s’hi hauria d’haver ficat d’entrada. Va obrir totes les connexions possibles de l’omnixarxa cerebral i va retornar el mod al seu lloc. La pujada de l’arxiu de l’erobot va ser més ràpida que la descarrega, el seu neurolink sí que tenia capacitat per tractar amb arxius tan pesants. 

El terminal de la paret va il·luminar-se en activar-se l’alarma que el tècnic havia programat. La clienta havia d'estar rebent els impulsos directes al cervell que la farien deixar de dormir. 

—Com ha anat? —demanà la clienta amb la veu pastosa per les drogues. 

—Això que té dins del crani, no només no és ètic. És immoral. 

—Això vol dir que encara el tinc dins, oi? 

El tècnic va fer que sí amb el cap. 

—Moltes gràcies. No sé com podré paga —El tècnic la va interrompre.,, 

—Quan la detinguin —va fer un gest per fer-la callar—... Quan la detinguin, que ho acabaran fent si no es desfà del mod, no digui res de mi. Jo fa tres hores que he notificat a la central que he marxat després de fer-li un reset a la seva instal·lació. 

—No pateixi que no diré res. Sobretot perquè no hauré d’explicar-li res a ningú. 

—El seu erobot seguirà ampliant-se i creixent cada cop que el faci servir. Tornarà a col·lapsar-li el neurolink per moltes connexions noves que tingui obertes. No em truqui quan torni a passar. No té cap solució fora d’instal·lar-se un de nou i haurà d’explicar per què el necessita. No podrà. 

Sense res més a dir, el tècnic va fer un gest amb el cap i va marxar cap a la porta. La clienta el va seguir i li va posar una mà a l’espatlla abans no pogués obrir la porta. 

—De debò, moltes gràcies. 

El tècnic va somriure i va sortir de l’apartament. No podia més amb la urgència que sentia per arribar a casa i provar la còpia del mod que havia fet mentre la dona dormia.