D’aquí res, farà seixanta anys que la magnífica novel·la Dune va ser publicada. De tots els temes que toca: ecologia, política, terrorisme... hi ha un que és molt adient al tema de les Intel·ligències artificials. Els Mentats són humans amb capacitats de càlcul molt superiors a les dels ordinadors, diguem-ne actuals. Són producte d’una cuidada selecció genètica, entrenament, medicació i, fins i tot, filosofia de l’aprenentatge específica. Les «màquines de pensar» van ser prohibides, declarades tabú quasi religiós, després d’un conflicte bèl·lic. Jo us recomano amb tot el meu cor que us llegiu les novel·les, almenys les de Frank Herbert, però si no, teniu la Viquipèdia. La cita és lapidària: les màquines són eines que fan servir els humans, sovint per aprofitar-se d’altres humans. Deixant de banda hipotètics Terminators, Joshua o Colossus, l’autèntic perill de les IAs vindrà del mal ús per part nostra. 

Les webs d’imatges d’arxiu s’estan omplint d’obres «d’artistes» digitals que simplement han escrit que volen en un formulari i l’algoritme li ha creat el producte acabat fent servir milers (milions?) d’imatges creades per autèntics il·lustradors. Treballadors i creadors que no reben ni un cèntim per aquest ús. A més, les obres així creades, no tenen cap mena de supervisió, i van apareixent imatges de dones joves (bàsicament nenes) amb mínima roba i posat sensual, que no són pornografia infantil perquè cap autoritat s’hi ha posat a mirar-se-les. Altre problema que ara encara no és molt evident és el de l'endogàmia. Hi ha un motiu pel qual no és sa tenir fills amb membres de la teva família i és perquè fa falta diversitat genètica per poder créixer sense mutacions i malalties perilloses com l'hemofília. Els algoritmes que fan servir imatges d’arxiu per generar el seu contingut, empren també les creacions de les IAs, cosa que està uniformitzant l’estil i provocant que tot tingui la mateixa textura. Així que tinguem clar que el contingut original de moment no corre perill, encara fa falta el toc humà per crear obres úniques. Parlem de diners? 

La cita de Dune ja ho explica tot: no són les IAs les culpables, són les persones que les programen i les usen, sense tenir en compte les conseqüències ètiques. Els algoritmes d’aprenentatge necessiten una font d’on treure les dades de les quals poder guanyar aquest aprenentatge. Si programes una IA i no poses límits a on pot cercar, l’algoritme buscarà a qualsevol lloc. Seria com portar un nen a una biblioteca i dir-li que pot llegir qualsevol llibre, llavors deixar-lo sol. Quan el nen hagi llegit tots els llibres, sortirà al carrer i entrarà a qualsevol edifici amb llibres: una llibreria o la casa d’algun lector amb síndrome de Diògenes bibliogràfic i continuarà llegint. És culpa del nen? No, no li han especificat que la biblioteca és l’únic lloc on fer les seves lectures, simplement li han dit que els llibres són allà i que ell els pot fer servir. Ara que el nen ja ha llegit prou, li demanem que ens faci un llibre. El nen mai no ha fet un llibre, només ha llegit les mil maneres diferents de fer-lo que ha trobat en les seves lectures. Sap que el llibre necessita una coberta i un text a l’interior; no té accés a diners, ni capacitat de comunicar-se amb un dibuixant, ni amb un escriptor, però té a la memòria totes les portades dels llibres que ha llegit, així que agafant un poc d’aquí i un poc d’allà, els fa ell mateix. El nen és un lladre? No, no li han explicat que el concepte de robar també se li aplica. 

Sempre que hi ha hagut un avenç tecnològic important el món ha estat a punt d’acabar-se: la impremta, les màquines de vapor, els ordinadors, internet i ara, la intel·ligència artificial. Però no és més que la por de les elits a la popularització de les seves eines. La tecnologia (des del foc als bisturís làser passant pels trens i els microones) no és més que una eina al servei dels humans, fent-nos la vida cada cop més fàcil. Però no ens decidim a fer-la servir només per viure millor, la volem per aconseguir beneficis. De fet, no, la volen per fer beneficis. Editorials que deixen de pagar il·lustradors perquè mira quina passada de portada he fet amb IA. Productores que passen de contractar animadors perquè mira quins títols de crèdit ha fet l’intern amb IA. Traductors sense feina perquè la IA ja pot passar d’un idioma a l’altra. Al final sempre acaba igual: els qui manen volen continuar manant. Els qui tenen el poder, volen seguir tenint-lo. Fa no tants anys, la gent descarregava pel·lícules, llibres i discos i els qui deien que perdien diners (no ho feien) van inventar la manera de fer-nos pagar: l’streaming. I ara han descobert una nova manera de treure diners de nosaltres, les nostres dades. Les imatges que pengem a les xarxes i que són font per les IAs. Els captchas que han servit per ensenyar a llegir a les IAs. I ara ja et demanen escanejar-te les retines a canvi de criptomonedes i amb l’excusa, tenir una base de bio-dades amb un valor incalculable. 

A les escoles fan servir IAs perquè ningú els ha explicat que, potser, no ho haurien de fer. A moltes empreses fan servir IAs i, potser, els governs ho haurien de controlar. Els rics i poderosos fan i desfan i, ara, han decidit que les IAs són el futur. De quin color serà aquest futur? Ja decidirà la paleta de colors una IA, no?

----Aquí us deixo el relat sobre Intel·ligència Artificial que van publicar-me a Le Tapiriste---