La seva dona li havia demanat si es trobava malament, però no havia estat capaç de respondre. Va córrer cap al lavabo, insegur de si podria arribar abans de vomitar; ho aconseguí, però un cop allà, les arcades van remetre, convertides en un dolor intens, una pressió que s'anava desplaçant del pit cap a la gola. Es va aixecar i va decidir remullar-se la cara amb aigua freda per a refrescar-se i intentar recuperar la respiració. Amb les gotes encara caient-li de la barbeta, es va mirar al mirall. Se li havia desplaçat la nou d'adam cap a un costat per a deixar espai al bony que li pujava pel coll i que, evidentment, era el que li impedia respirar correctament. Va intentar tossir, tanmateix no hi havia possibilitat de deixar passar l'aire amb la laringe sotmesa a tanta pressió. Va començar a comprimir el diafragma, empenyent la protuberància cap amunt, notant com els músculs del seu pit responien amb contraccions. Les mans li relliscaven per la ceràmica i va estar un parell de vegades a punt de caure, però amb la nou ja en el seu lloc, el bony semblava a punt d'arribar a la boca. Quan li va tocar la llengua, van tornar les ganes de treure provocades pel sabor de merda barrejada amb àcid. Amb cura, deixant escapar els fluids que explotaven entre els seus llavis, va recollir l'ou. Amb cada cicle creixia més i dubtava que pogués seguir amb aquella tasca si continuava així. Se l'endugué a cau d'orella i va escoltar amb tota l'atenció la veueta que des de l'interior de la closca xiuxiuejava “encara no...una mica més”. Sota el doll d'aigua calenta de l'aixeta, va aclarir l'ou. Una vegada net, el va cobrir d'una generosa capa de la crema hidratant que feia servir la seva dona després de la dutxa. Es va baixar els pantalons i ajupit per obrir bé les natges, se’l va introduir per l'anus, tan endins com va poder. Es va aixecar i mentre es cordava els pantalons, va tornar a sentir la sensació que sempre el feia patir després de l'acte. No era tant el fàstic com la incomoditat. La primera vegada li havia costat, però no va dubtar ni un instant que era el que es requeria d'ell. No sabia que naixeria de l'ou, així i tot, esperava amb il·lusió experimentar la paternitat per primera vegada.