No soc gaire fan de les històries de la Guerra Civil Espanyola. Va haver-hi una època molt llarga que tot eren pel·lícules i novel·les sobre el tema. I ben poques d’elles prou honestes per retratar les autèntiques misèries del Franquisme. I encara menys que no fossin històries sobre la guerra i punt. Així que no li tenia especials ganes a aquesta novel·la, però me la va recomanar molt fort el meu pare i ell és un paio amb opinions ben bones. 

En Bonaventura agafa la guerra civil i la posa al fons de tot de la història, no és la trama principal sinó el paisatge on transcorre l’acció. El protagonista és en Claudio Saforcada Mesquida, un caporal del Cos Carrabiners de Costes i Fronteres que a dies de començar el cop d’estat que iniciaria la Guerra Civil, viatja a Madrid a petició del seu cosí, Manuel Saforcada, advocat penal que ha de defensar a un home acusat d’uns crims horripilants que diu no haver comès. En Manuel busca l’ajuda del seu cosí perquè aquest està investigant el cas de dos cossos, un home i una dona, trobats prop de Mallorca, amb els genitals extirpats i la boca cosida amb fil de pescar. Uns cadàvers amb mutilacions similars a les presumptes víctimes del seu client, que tancat a la presó, no podria haver dut a terme el crim. En Claudio busca proves de la presència de més casos per tot l’estat quan la guerra esclata i, com a oficial d’un cos armat, es veu obligat a acceptar un càrrec a la Guardia civil del bàndol nacional. 

A partir d’aquesta idea, l’autor crea unes xarxes d’espionatge i investigació paral·leles a tota l’acció bèl·lica, on el protagonista, republicà convençut, roman al bàndol Nacional, convençut que l’assassí és un alt oficial falangista. 

Memòries de paper és una novel·la negra que passa en un temps ben gris. 

Li dono 3,5 cors.