Volia creure que el cadàver del seu amic era el motiu de la seva ràbia. El cos de la persona que havia estat com un germà per a ell, amb el ventre estripat i un bon tros de budell sobresortint, amb un basal impossiblement ample de sang al seu voltant. Però havia estat la rialla. Notava les ungles foradant-li la pell dels palmells i com gotes de la seva sang queien sobre la que en Marc encara treia de les seves ferides. Ara ja eren germans de sang, va pensar mentre les oïdes semblaven taponar-se-li amb el gruny de les rialles. Havia sentit a parlar de veure-hi vermell quan la ira es feia forta, però ell es trobava immers en un univers en blanc i negre. Les coses fosques eren més fosques i les coses clares, brillaven fins a fer-li mal als ulls. El temps va començar a dilatar-se; sentia les passes dels assassins acostar-se, però semblaven fer una trepitjada cada cinc minuts. El seu cervell, però, cavalcava embogit a un ritme infernal. Començà a aixecar-se, el genoll que l’havia mantingut ajupit, xop de la sang del seu amic. Si no hagués rigut, l’assassí d’en Marc podria haver acabat amb ell; el xoc i els dubtes l’haurien deixat astorat prou estona perquè el malparit acabés la feina. Però havia deixat anar aquell soroll entretallat i feixuc, com una tos sense energia. Mentre s’aixecava va apropar la mà a la navalla que sobresortia d’entre les seves costelles. Un o dos dits més amunt i la fulla li hauria penetrat l’aurícula i li hauria provocat la mort gairebé immediata. El borbolleig que sentia de fons era l’aire escapant de la ferida. Quan la va arrencar d’una estrebada, va sentir-se un so com el d’una roda que punxada, perd l’aire xiulant. La navalla tenia una mica de serra a la part posterior i va adonar-se que els petits grumolls pàl·lids que hi penjaven, havien de ser bocinets del seu pulmó. Va aixecar els ulls i va veure en Kristoff, el malparit que havia esbudellat el seu amic amb aquella mateixa arma, aturar-se abans de trepitjar la vora del bassal de sang de la seva víctima. Havia deixat de riure, però ell encara sentia les rialles rebotant dins del seu crani. Amb un cop sec, va fer caure de la fulla les restes de matèria pulmonar que s’havia extret en fer-se amb la navalla. Les va veure caure sobre la sang d’en Marc i va tornar a pensar en com ara sí que eren germans de sang. Els crits que van deixar anar els companys del Kristoff quan van atacar li van semblar udols, però no el van fer sentir cap altra cosa que indiferència. Ja no li importava res que no fos barrejar la sang de tots ells amb la del seu amic i la seva pròpia. Va voleiar la navalla fins a prendre-la de la fulla i amb un moviment ràpid i sec, la va llençar cap a la cara del primer dels agressors, un paio enorme que brandava un bat de base ball. El ganivet va clavar-se fins a l’empunyadura al coll del goril·la, que encara va poder fer dues passes abans d’adonar-se que ja no tenia més paper que representar a la tragèdia en la qual s’havia vist embolicat. Caigué sobre el cos d’en Marc, la cara enfonsant-se-li a l'abdomen del seu amic. Va recollir el bat i observant encara a la càmera lenta que ara dominava les seves sensacions, va calcular el recorregut de l’altre pinxo. El mateix moviment que va fer per aixecar-se, el va fer servir per proporcionar moment al bat i. amb un cop vertical que va començar a tocar del terra, va arrencar la mandíbula de l’animal que se li acostava brandant un matxet. El so com de pastís caient a terra que va fer el maxil·lar volador en impactar amb el sostre va ser força satisfactori. L’adrenalina que impedia que ell mateix sentís cap mena de dolor de la navallada que li havia travessat el costat, semblava fer que l’atacant literalment desbocat que se li apropava, no fos conscient que li faltava un bon tros de cara. Però quelcom va fer clic en el cervell del paio perquè va alentir el seu avenç fins a quedar-se aturat davant d’en Kristoff que se’l mirava amb la seva pròpia boca gairebé tan oberta com el forat que ara mostrava la laringe sense cap problema. Caigué de genollons i a poc a poc, va anar desmuntant-se fins a esdevenir un sac d’ossos. De la mà que convulsionava a cada batec, va prendre el matxet i va mirar com en Kristoff anava fent passes cap enrere, sense deixar de mirar-lo amb els ulls ben oberts. Continuava sense riure i ell encara sentia les rialles igualment. Va voleiar el matxet un parell de cops, amb gràcia, sense esquitxar perquè l’arma encara estava neta. L’aixecà per sobre el cap i va avançar cap a l’assassí que buscava quelcom amb el que defensar-se al seu voltant; l’arma escollida va ser un cendrer de vidre massís. La primera matxetada li va caure al braç amb el qual provava de protegir-se i el so metàl·lic que va fer la fulla en impactar amb l’os va ofegar un instant les rialles que encara feien destrossa a la seva ment. Rebé el cop de cendrer a la part superior del crani, però no va reaccionar al dolor, es va limitar a tirar el braç enrere i llençar un altre cop de matxet, ara al costat descobert d’en Kristoff. El cendrer es dirigia cap al seu crani novament quan el va interceptar amb el puny de la seva arma, esmicolant-lo. Els bocins de vidre van dringar al voltant dels seus peus mentre li anava arrencant trossos de carn dels braços a cada tall. En Kristoff somicava, suplicava pietat, però ell només sentia el riure que havia deixat anar mentre matava al seu amic. Va continuar tallant i tallant i tallant, cada cop més feixugament, com si l’adrenalina ja no li fes efecte i comencés a adonar-se que, en realitat, estava tan mort com el seu amic Marc, com els dos pinxos que havien de protegir a l’assassí o com el mateix Kristoff que jeia fet miques. El cadàver de l’assassí jeia en un basal de sang, tal com ho feia en Marc, però això no el va fer deixar d’anar donant cops. El cap li va començar a fer mal i les rialles cada cop sonaven més llunyanes. El costat, allà on amb cada respiració sonava un xiulet, li estirava el braç. Va caure a terra. Just abans de morir, quan les rialles ja havien desaparegut, encara va tenir temps de llençar un darrer cop de matxet a les restes d’allò que havia estat el cap d’en Kristoff.