Estaven dempeus, l’un davant de l’altre a un parell de metres. Tenien el braç dret alçat apuntant-se al cap mútuament amb la pistola. Al seus peus hi havia els cadàvers d’uns quants dels membres d’ambdues bandes. Després d’uns segons, en els quals els ecos dels darrers trets van apagar-se, en Boris va ser el primer a trencar el tens silenci. 

 —Doncs, vaja, Wong —va dir amb to sorneguer—, sembla que tenim un empat, no? 

 —La partida encara no ha acabat, Boris. I nosaltres hem perdut —Va comptar fins a quatre amb la mà esquerra aixecada—... Quatre membres del nostre grup. El meu cap no quedarà content si li dic que només he mort un membre de la banda dels Tikhonov i n’he deixat ferit un altre. 

 —No són quatre Wong, són només tres. Darrere teu tens un dels germans Xi que encara respira. 

 —Et penses que em tombaré a comprovar-ho? 

 —No. Ja imagino que no seràs tan curt —va dir en Boris—. Què hem de fer, doncs? 

 —Ni idea. És el primer cop que m’hi trobo en una situació d’aquestes. 

 —Al final t’hi acostumes. Quan jugues amb pistoles, és normal que de tant en tant acabis en un Mexican Standoff. 

 —No és la teva primera vegada? —va demanar en Wong— Com te’n vas sortir el darrer cop? 

 —Això no va així, Wong. Cap mag revela els seus trucs —En Boris va deixar anar una rialla—. Això és com el pòquer, si vols saber si estic fotent un farol has de pagar. No em convé revelar-te les meves cartes gratis. 

 —Ara sembles sortit d’una peli d’en Tarantino —va dir en Wong. 

En Boris va aixecar una cella. 

 —Tingues una mica d’orgull nacional, Wong. Podries haver dit Ringo Lam o John Woo. Tothom sap que en Tarantino ha robat bona part de les seves escenes d’acció de pelis xineses. 

Ara va ser en Wong qui va aixecar la cella. 

 —No t’agrada en Tarantino? —va demanar— Pensava que els mafiosos occidentals n’estàveu encantats. 

 —Soc rus, no m’identifico amb occident. El trobo força sobrevalorat. A més, els seus mexican standoff no són més que excuses per dilatar l’acció amb converses pedants fins que arriba la resolució. 

 —I que volem dilatar aquí? Només som tu i jo. D’alguna manera ho haurem de resoldre. 

 —Posem tots els factors en ordre i veiem si podem trobar-ne una solució que satisfaci les nostres expectatives, et sembla? 

 —Jo tinc l’expectativa que baixaràs la pistola i et rendiràs. 

 —I jo la tinc de retirar-me al carib i viure d’escriure poesia —va respondre en Boris—. Però no hi confio gaire. Confies tu en sortir-te’n amb la teva? 

 —Crec que et dispararé ja i veurem qui mor i qui fot el camp. 

 —No et convé. La teoria de jocs aplicada als Mexican Standoff diu que en aquesta situació, qui dispara primer té moltes possibilitats de perdre si no encerta el seu blanc a la primera. 

 —Et tinc prou a la vora com per garantir que et tocaré. 

 —Però ets completament segur que em mataràs? Perquè penso provar d’esquivar el primer tret. I qui dispara segon té avantatge —va explicar en Boris—. Resigna’t Wong, només la intervenció de terceres persones pot fer que la balança marqui d’una banda o de l’altra. 

En Wong va fer un petit moviment ràpid d’ulls per comprovar l’estat del ferit de la família Tikhonov que hi havia darrere del seu adversari. 

 —Tranquil, no hi compto amb ell. Perquè per saber si està en condicions de disparar abans de prendre jo una decisió, hauria de tombar-me i això et donaria l’oportunitat d’abatre’m. I no espero que em diguis que ho està de llest —va dir en Boris—. Si ho pogués fer, ja t’hauria disparat mentre parlàvem. Igual que el paio que tens tu a la teva esquena. El veig respirar, però no s’ha mogut de fa estona i té la pistola massa lluny per arribar-hi a temps. 

 —Tranquil, jo tampoc miraré per comprovar les teves paraules —va dir en Wong—. Així doncs, ens quedarem així fins que arribi la bòfia i ens detingui a tots dos. 

 —No ho trobo una sortida adequada per aquesta o qualsevol situació. No m’agraden els polis. 

 —Doncs pactem no disparar-nos i marxem tots dos. 

 —Sí Wong, això m’agradaria, però saps què? Jo baixaré la pistola quan vegi que tu has guardat la teva. 

 —No penso abaixar la pistola, gweilo dels collons! 

En Boris va somriure en sentir que en Wong el volia provocar insultant-lo amb el terme despectiu que feien servir a Hong Kong pels occidentals. 

 —Saps? —va dir en Boris fent un gest calmós amb la mà que no tenia ocupada— Crec que he trobat la solució. 

 —Explica. Ja se m’està fent llarga aquesta conversa. 

 —Començarem a caminar cap enrere sense abaixar les armes. Jo tinc una porta que dona a les escales principals i tu tens una que dona al magatzem posterior que té una porta d’emergència que deu ser per on heu entrat abans, oi? 

 —I que em garanteix que no em dispararàs mentre ens retirem, Boris —va demanar en Wong—. No ets la persona més de fiar del món. 

 —Res no t’ho garanteix. De fet, jo mateix no estic segur de no aprofitar l’oportunitat si puc fotre’t un tret definitiu. Però jo tinc les mateixes reserves que tu. A més ja t’he explicat qui dispara primer en aquestes situacions cedeix l’avantatge al seu adversari —En Boris va somriure mostrant les dents—. Valora amb qui et ve més de gust jugar-te els quartos: amb mi que estic sol? O amb vàries unitats de polis neguitosos? 

Van quedar-se en silenci uns segons mentre en Wong pensava. 

 —Marxem —va acabar dient en Wong—. Tindrem altres oportunitats d’arreglar les nostres diferències. Però després de tanta conversa pedant per part teva, permet-me una cita del pensador més gran de tots, Confuci: Sigues un noble erudit i no un vulgar arrogant. 

 —Ho tindré en compte —va dir en Boris mentre feia una passa lentament cap al darrere. 

En Wong va fer una passa també. Van continuar caminant d’esquena sense deixar d’apuntar l’altre. De sobte, es va sentir un tret acompanyat d’una trencadissa de vidres i en Wong va caure a terra. En Boris va observar amb la pistola encara alçada fins que va veure que l’home abatut obria la mà i deixava caure la pistola. S’hi va acostar amb la pistola apuntant al terra. La bala li havia entrat pel costat dret, just sota l’aixella del braç que havia tingut alçat per apuntar-li. La sang li cobria tot el costat i sortia també de la boca cada cop que en Wong provava de respirar. En Boris va apartar d’un cop de peu la pistola i va ajupir-se.
—Gràcies per la cita de Les Analectes de Confuci que m’has regalat. És un dels meus llibres preferits. Si m’ho permets, te’n regalaré una per endur-te-la amb tu a l’infern. Confuci deia: Escolta atentament, resol els teus dubtes i actua amb precaució, així t’equivocaràs poques vegades —va recitar en Boris mentre li mostrava l’auricular que duia posat. 

Va aixecar-se i va descarregar un tret al cap d’en Wong que amb una darrera convulsió va quedar mort. Mentre s’acostava a l’altre home xinès ferit per rematar-lo, va parlar pel micro: 

 —Gràcies, Piter. Pensava que el molt malparit no se’t posaria a tir mai. 

 —Ni ho esmentis, Boris —va contestar el seu company des del terrat de l’edifici del davant—. Però amb tanta xerrameca quasi et foto el tret a tu. 

En Boris va engegar un tret al cap de l’únic supervivent xinès que quedava i va anar a atendre el seu company ferit mentre esperava que en Piter apropés la furgoneta.