Un triangle és una figura geomètrica amb tres costats, tres angles i tres vèrtexs. Cada línia toca les altres dues, els angles només en toquen les dues que els conformen i els vèrtexs no saben ben bé si són el punt on dues línies coincideixen o si són el punt on el triangle deixa de ser-ho. 

En Mateu estima amb bogeria el Carles, però li té mania a l’Albert. En Carles estima bojament l’Albert i aprecia molt a en Mateu, però només com a amics. L’Albert no estima ningú, no aprecia ningú i es folla tot allò que se li posa a tir, cosa que inclou el Carles i, fins i tot, a en Mateu, que té problemes d’autoestima i encara que no suporta a l’Albert, a voltes, foten un clauet. En Mateu i en Carles van menjar-se la boca un dia que anaven molt borratxos i en Carles creu que li va fer una fel·lació a en Mateu, però no n’està segur. En Mateu ho recorda perfectament i, de fet, es masturba sovint pensant en la mirada que feia en Carles mentre la seva polla apareixia i desapareixia de la seva boca. 

Són un triangle estrany, on les línies s’escurcen o s’allarguen seguint els capricis de les seves interaccions, però la suma dels angles sempre suma el mateix: cent vuitanta graus, xifra que coincideix amb la temperatura de fusió del Liti, substància que pren en Carles habitualment per no tenir tantes ganes de suïcidar-se. Curiosament, l’únic amb un intent concret de suïcidi és l’Albert, que explica que les cicatrius que té al canell esquerre són d’un accident de cotxe. Tanmateix, són d’un episodi autolític en el qual va provar d’obrir-se les venes amb un tros de mirall al vàter de casa d’una parella que va tenir abans de coincidir a les vides del Carles i d’en Mateu. 

La planta del pis que comparteixen en Carles, en Mateu i l’Albert és aproximadament quadrada, però si mirem la localització dels dormitoris, formen un triangle rectangle, on els llits de l’Albert i el Carles són els que estan a major distància. Així, el llit on en Mateu es masturba pensant en la boca d’en Carles, està igual de prop del llit d'aquest, que del llit on, de vegades, pren amb força la cintura de l’Albert mentre el penetra. Només un cop hi ha hagut sexe fora dels dormitoris i va ser un cop que en Carles va masturbar-se al sofà de la saleta, mentre els seus companys dormien, en un intent de viure perillosament. 

Tant en Mateu com l’Albert saben que en Carles no és feliç. A l’Albert li sap greu, però no prou per a apartar-se’n i no caure a la temptació d’una bona sessió de sexe quan arriba tot calent des del carrer i el noi el mira amb cara de xai. En Mateu voldria que en Carles fos conscient que si estiguessin sols, ell sabria com fer-lo feliç. En Carles sap, sense cap mena de dubte, que en Mateu no el podria fer feliç per molt que l’estimi i que l’Albert no l’estimarà per molt que ho desitgi. Per això se’l folla, sap que no és amor, però la intimitat de vegades fa força bé de placebo. I no es folla en Mateu, possible mamada a part, perquè no veu just tractar-lo com una joguina per omplir un forat que no s’omple amb res. 

Si la relació entre els tres deixés de ser triangular i esdevingués circular, ja no seria trigonometria. Passaria a ser un Uròbor, la serp que es menja la pròpia cua, i això ja seria entrar en altres categories: filosofia, teologia o alquímia. Dels tres, l’únic que podria identificar-se amb un uròbor seria en Mateu i ja fa anys que no s’hi arriba. De jove, després d’uns mesos intensius de ioga, va aconseguir ficar-se-la a la boca, però poca cosa més va poder fer. No era prou elàstic per provocar prou moviment, ni fricció, així que després de llepar-se el gland una micona, es desentortolligava i acabava fent-se una palla. Si les relacions entre els companys de pis haguessin estat més fluides, potser podrien haver provat de mossegar-se les cues els uns als altres, creant un triangle on els vèrtexs fossin les boques plenes de penis d’uns i altres, i tocant una altra disciplina matemàtica: la combinatòria. 

Cada nit, cadascú a la seva habitació, generen un tapís sonor: els roncs d’en Mateu, les paraules en somnis d’en Carles i el frec constant de la roba contra les cames sempre en moviment de l’Albert. Deixen de banda les diferències i esdevenen un sol ens, un triumvirat que somia i malsomia al ritme dels pensaments que han anat acumulant durant el dia. I sense consciència, s’afecten els uns als altres. De cop, l’Albert sent que li falta l’aire quan imagina a en Carles, que l’estima tant com ell desitja. En Carles recorda el penis dur i vermellós d’en Mateu entrant i sortint de la seva boca, sense cap mena de vergonya i amb tot el plaer. I en Mateu plora, perquè recorda el dolor del tros de mirall penetrant sota la pell a la cacera de la seva sang. Al matí es despertaran i en Mateu continuarà sense apreciar l’Albert, encara que ara empatitzi amb els seus records. En Carles s’avergonyirà d’haver-se deixat portar per la passió, encara que acceptarà el goig que li va portar. I l’Albert seguirà no deixant els sentiments aparèixer, però recordarà que estimar solia ser-li agradable. 

Un matí, mentre l’Albert esmorza i en Mateu fa el cafè, en Carles entra i anuncia que creu que podrien llogar l’habitació dels mals endreços si la buiden i la pinten. Els companys ho discuteixen una bona estona, els inconvenients i els avantatges, però la manca de diners els decideix ben aviat a posar un anunci buscant un quart company de pis. 

Un paral·lelogram és una figura geomètrica de quatre costats, quatre angles i quatre vèrtexs...