Alert: Your browser does not support full functionality of our app and you may experience certain errors. We recommend that you use Chrome, Firefox or Internet Explorer Edge instead.

Valruspines Edicions

Escric relats, novel·les i paranoies!

  • 44
    Subscribers

Les millors croquetes del món - Un relat porno-croquetil

Les millors croquetes del món 


A l’Albert no li queia malament la seva sogra, no en tenia prou tracte per a desenvolupar cap animadversió. De fet, no hi pensava gaire sovint. La dona vivia ben lluny d’ells i feia la seva vida, sense buscar gaire contacte, ni amb les seves tres filles, ni amb el seu exmarit que sí que vivia a prop i venia a fer el vermut i dinar cap de setmana sí, cap de setmana no. Però ja li estava bé, era una dona molt seca que no tenia ni una micona de simpatia per res que no fos ella mateixa. Potser sí que la sogra tenia un tret que no li agradava gaire a l’Albert: no li agradava res del que cuinaven per ella. Segons les seves pròpies paraules, ella cuinava tan bé que li havien ofert moltes vegades d’obrir un restaurant. Potser els anys de cuinar només per ella mateixa, li havien fet perdre el toc, perquè l’Albert havia menjat uns quants cops a casa de la vella i, tot i que el menjar no havia estat dolent, no era d’estrella Michelin precisament. Amb la Montse, la seva dona, de vegades feien broma que potser era un McDonald’s el què li havien ofert d’obrir. 
Ara s’acostava el seu aniversari i la família estava decidint si anaven tots a un restaurant o feien un àpat familiar a casa d’algun d’ells. Va ser la mateixa dona la que va decidir; la filla mitjana s’havia emparellat feia poc i havia anat a viure a casa de la seva esposa, que tenia un enorme pis a l’Eixample de Barcelona, herència d’una iaia que havia mort feia poc. Tots tenien ganes de veure el niu d’amor de les noies així que van pressionar una mica fins a aconseguir que acceptessin ser les amfitriones. L’Albert estava especialment content perquè li encantava menjar i sabia que la parella de la seva cunyada sí que havia treballat de cuinera en un parell de restaurants de renom abans de dedicar-se de ple a la seva gran passió: la fotografia. 
El dia de l’aniversari van presentar-se amb unes ampolles de vi negre; Un Montsant, la denominació preferida de l’Albert i un Rioja, la de la sogra, com també una caixa d’ampolles de cava d’una cooperativa que tenien uns amics seus. Li van regalar un mocador de seda i unes arracades d’or entre les tres filles que la matriarca va acceptar sense ni tan sols somriure una mica. El pis era tan gran com la cunyada havia explicat amb les parets plenes de fotografies de l’excuinera Hi havia models de tot gènere, mida i color despullades, en multitud de paisatges. Hi havia tota una paret dedicada a fotos de gent anònima asseguda en bancs de moltes ciutats del món i una altra amb bicicletes de tota marca i estat: rovellades, noves, grosses, de nen… Però la col·lecció que més va impactar a l’Albert va ser la que la parella amfitriona li va mostrar en una sala apartada. Dins de l’habitació hi havia dues butaques que semblaven extracòmodes, davant d’unes estanteries plenes de llibres. La resta de les parets eren fotografies de conys. Totes eren de primers plans, perfectament il·luminats, de genitals femenins en tota la seva esplendor: peluts i pelats, de llavis prims i molsuts, oberts amb el clítoris traient el cap i tancats que semblaven una cicatriu en mig d’un ventre llis. En va veure un que el va deixar esmaperdut. 
—Montse —va dir mirant la foto mentre estirava de la màniga de la seva dona—… Montse, aquesta foto… 
—Què li passa a la foto, amor? 
—Collons Montse, mira les tres piguetes del costat dret. Aquesta ets tu. 
La noia va deixar anar una rialla que va fer apropar-se les altres dues noies. 
—Has reconegut la Montse, Albert? —va demanar la fotògrafa. 
El noi va quedar-se callat amb els ulls clavats en aquella part del cos de la seva dona que tants cops havia pensat com a seva però que, ara se n’adonava, tenia una vida pròpia que li era aliena. 
—Però… Quan… Però —va provar de començar diverses vegades—… De quan és aquesta foto? 
—Recordes fa un parell de mesos que vaig quedar amb la Petra per anar a berenar? —va dir la noia assenyalant a la seva germana— Doncs vam berenar i entre les dues em van convèncer per fer de model. Fins i tot la Carola va arreglar-me el parrús. 
La imatge de la morena de pits enormes amb la qual s’havia ajuntat la seva cunyada, ajupida amb unes tisoretes podant delicadament el pèl púbic de la seva dona, va fer que el seu membre s'alcés desafiant i sense control. Control que l’Albert havia aconseguit de mantenir en presència de les desenes de vagines presents, impreses a 40x50 però que ara es desfeia mentre les galtes se li tornaven del color d’un tomàquet ben madur. 
—Vols veure la meva? —va dir la Carola assenyalant una foto un parell de metres més enllà. 
L’Albert va acostar-se, molt conscient de la presència de la seva muller mentre es mirava la xona d’una dona que potser havia vist quatre o cinc cops i sempre completament vestida. A la foto, una vulva completament nua, amb uns llavis gruixuts i foscos, semblava somriure-li de costat, com si se'n rigués de la seva vergonya. 
—Molt maca —L’Albert va empassar-se la salivera que se li acumulava sota la llengua mentre reüllava a la Montse. 
—I que et sembla la meva? —va demanar la seva cunyada mentre l’Albert notava el seu penis provar de fer un doble mortal amb tirabuixó dins dels seus calçotets. 
El cony que l’observava des de la paret era gairebé l’oposat del de la Carola. El pubis estava cobert per una espessa capa de pèl, retallat a pocs mil·límetres de les engonals. L’Albert va observar unes pigues dalt de tot de la cuixa. 
—Oh, tu també tens un triangle de pigues, Dolors. 
La seva cunyada va deixar anar una riallada mentre es deixava caure a la butaca que tenia més a la vora. L’Albert va passejar els ulls per la resta de fotos. Ara que havia vist que la Montse i la Dolors tenien una marca similar, com si fos un segell de família, no podia evitar pensar que potser la Neus, la germana petita, també la tenia. El pensament se li va trencar quan va sentir parlar a la seva muller. 
—Noies, l’Albert està provant de descobrir si la Neus també té les piguetes. Li diem quina foto és? 
En aquell instant, el mòbil de la Carola va deixar anar un xiulet. 
—Oh, he d’anar a treure el peix del forn. 
La Dolors va acompanyar la noia cap a la cuina i els van deixar sols. 
—T’ha sabut greu trobar-me aquí? 
—Absolutament no. És una obra d’art —L’Albert va tombar-se i va abraçar la noia—. I no només la teva figa, eh? La foto també ho és. 
La noia va arraulir-se més dins l’abraçada del noi. En notar l’erecció clavar-se-li a la panxa, va prendre la seva polla amb la mà i va fregar-la per sobre de la roba. 
—Estàs ben calentó, eh bandarra? 
—No sé de què parles —va dir el noi mentre li engrapava el cul amb les dues mans. La Montse va començar a descordar-li la bragueta i el noi va fer un salt enrere—. Però què fas? 
—Alleujar la tensió, amor —digué acostant-se de nou—. No em diràs que no tens ganes de deixar anar una mica de pressió. 
—Amb tota la teva família, inclosa la teva mare a pocs metres? No gràcies. 
—Saps que la Carola ha recopilat totes les fotos que té fins ara en un llibre? Per mostrar-lo a possibles editors —la Montse va engrapar els ous de l’Albert—. Vols que li demani i aquesta nit seguim on ho deixarem ara? 
Des de fora de l’habitació, una veu va dir-los que la taula no es pararia sola, abans de deixar anar una rialla. 
—Al final no m’has dit si la Neus també està immortalitzada aquí —va dir el noi mentre es recomponia la roba. 
—Sempre li pots demanar a la Neus directament. 
—Què m’ha de demanar? —digué la Neus mentre entraven al menjador. 

El dinar es va espatllar ben aviat, amb l’aperitiu. La Carola havia fet tot de petits entrants, deliciosos tots segons el criteri de l’Albert però el problema van ser les croquetes. 
—Vejam, que jo no dic que no estiguin bones —var dir la sogra—. Però unes bones croquetes han de ser de bacallà o de pollastre, mira si molt em forces, de pernil. Però de bolets? Qui li posa bolets a unes croquetes? I ja no parlem del formatge aquest tan pudent. 
La Carola no deia res i anava omplint les copes de tothom amb un somriure una mica forçat. La dona no va callar fins a les postres, explicant com les seves croquetes eren tan bones que eren part del motiu pel qual li havien ofert obrir restaurants diversos cops. Tots els intents de portar la conversa cap a altres temes es trobava amb l’ego inflat de la dona que, semblava evident, no tenia molt d’afecte per la parella de la seva filla. L’Albert no intervingué gaire. Ell es limitava a endrapar i anar felicitant la cuinera a cada plat. No va ser fins que la seva muller va esmentar la seva especialitat que va veure’s obligat a parlar de les seves croquetes. 
—Doncs mira mama —va dir la Montse—. Jo he menjat molts cops les teves croquetes i no són millors que les que ens ha preparat la Carola —l’Albert li va donar un cop de peu per sota la taula sense aconseguir callar-la—. Però ja et dic que no li arriben a la sola de les sabates a les croquetes que fa el meu homenot. Són les millors croquetes del món. 
L’Albert va buidar bevent lentament el seu got de vi mentre notava les mirades de tota la seva família política clavada a la seva cara. 
—I tant és de què les faci: pollastre, pernil, bolets, foie… li surten tremendíssimes. 
—Oh, Albert —va dir la Carola—. Que em podries passar la recepta? 
—No —va contestar la Montse—. No me la vol donar ni a mi. Diu que és un secret de la seva família que només passa de pares a fills. 
—No n’hi deu haver per tant, doncs. 
La sogra va parlar mirant al seu gendre amb cara de pomes agres. 
—No mama. Hi ha per tant i per molt més —La Montse va seguir ignorant els cops de peu que el seu marit li anava fent—. De fet, no vull que et quedis amb les ganes de tastar-les i reconèixer que són les millors croquetes que has provat mai. Vine el cap de setmana vinent i l’Albert et prepararà les croquetes del que vulguis. 
—Pollastre i bacallà —va contestar la sogra. 
—Que podem venir nosaltres? —va demanar la Carola— Vull tastar les croquetes més bones del món. 
La Montse li va fer un petó a la galta a l’Albert que estava tornant a omplir-se el got. 


Els números eren ben clars: en necessitaria 50 mil·lilitres per cada 50 grams de mantega. I si havia de fer dues tandes, una per les de bacallà i una per les de pollastre. Hauria d’aconseguir-ne 100 mil·lilitres. Era del tot impossible que ho aconseguís. Hauria d’haver començat a congelar-ne setmanes abans. 
—Collons de Montse —va remugar assegut davant de l’ordinador on havia programat l'Excel—. No podia haver-me deixat fora de la discussió, no. 
—Encara estàs emprenyat, amor? 
L’Albert quasi cau de cul de la cadira per l’ensurt. La Montse havia aparegut sense fer cap soroll i, capficat com estava, ni se n’havia adonat. 
—No estic enfadat. 
—Home, remugaves no sé què de collons de Montse. 
—És que ja et val. Saps que no m’agraden els conflictes i menys si tenen a ta mare de protagonista. 
—Però si no hi ha conflicte. Realment són boníssimes les teves croquetes. Tinc unes ganes boges de veure a ma mare sense paraules per un cop a la vida. 
La Montse va desviar la mirada cap a la pantalla però l’Albert va tancar l’arxiu abans no el pogués veure. 
—Era la fórmula secreta? 
—No n’has de fer res tafanera. 
—Saps que no he provat mai? 
—No —digué l’Albert arrugant el front. 
—A provar de seduir-te per robar-te el secret, com a les pelis d’espies. 
Amb aquestes paraules va deixar-se caure a la falda del noi i va començar a mossegar-li suaument l’orella mentre li ficava una mà entre els botons de la camisa. Van estar fent-se petons fins que ella va seure amb les cames obertes sobre els genolls d’ell. Va descordar-li els pantalons i va començar a jugar amb el seu penis que ja estava dur. Però en aquell moment, les dades de l'Excel li van passar pel cap. Va prendre la Montse i d’una revolada, va fer-la seure sobre la taula de l’ordinador. 
—Au! —va queixar-se— M’he clavat el ratolí al cul. 
—Saps el que fa temps que no faig? 
—Croquetes? 
L’Albert va contenir l’exabrupte que amenaçava d’escapar-se-li i va començar a treure-li els pantalons curts del pijama. 
—No —va dir posant-se un genoll de la noia a cada espatlla. 
—La col·lecció de fotos de la Carola t’ha fet venir gana? 
No va contestar. Va ajupir el cap i, després de fer un petó a les mil vegades petonejades tres pigues, va començar a furgar amb la llengua, passant-la entre els llavis lentament. La Montse va deixar anar un sospir quan va notar la llengua tocant-li delicadament el clítoris, provant de fer-lo sortir del seu caputxó. Quan ho feu, l’Albert va posar-se’l entre els llavis, com si anés a fer-li un petó i va pessigar-lo. Va succionar lleugerament, estirant de la petita pelleringa i subjectant-la amb la boca gairebé closa, va començar a torturar-la amb passades ràpides de la llengua. Ara la Montse el tenia agafat pels cabells, estirant-los sense fer gaire força però fent-lo apropar la cara encara més cap al seu pubis. L’Albert va fer servir els dits per acaronar l’entrada de la vagina, insinuant una penetració amb la punta per enretirar-se tot seguit i jugar amb els llavis vaginals, obrint-los i tancant-los amb ocasionals escapades de la llengua per recollir una mica del suc que s’escapava del tall de la noia. Va notar que l’orgasme de la noia s’atansava perquè li va començar a estirar dels cabells amb prou força per fer-li mal així que va accelerar el ritme de la llengua sobre el clítoris ara ja amb un parell de dits a dins fins que les cuixes de la noia es van tancar sobre les seves orelles. Va seguir llepant, ara més suau, mentre la noia acabava de remenar el cul un parell de cops, buscant encara un darrer toc de llengua. 
Quan es va acabar d’escórrer, va fer-li aixecar la cara i va besar-lo apassionadament. 
—Ei, que era jo qui t’havia de seduir per aconseguir la teva formula. 
—Bé Mata Hari, sembla que has trobat un adversari a la teva alçada. 
La Montse va baixar de la taula i amb el mateix moviment, va agenollar-se entre les cames d’ell, mentre li somreia juganera. 
—Pot ser que ho provi jo ara, això de la seducció, no creus? 
—De fet, m’estimaria més que no —va dir el noi fent-la aixecar— He begut molt al dinar i estic força cansat. Et sembla si ho deixem en què em deus una? 
—Com vulguis —va contestar la Montse amb una cella aixecada—. No recordo que hagis estat mai tan cansat com per no voler sexe. 
—Em faig gran, Montse. Em faig gran. 


De puntetes, va creuar el pis provant de no fer cap soroll. La Montse dormia i per no despertar-la, va anar a les fosques fins a la cuina. Un cop allà, tancà la porta abans d’encendre el llum de la campana de l’extractor. Va buscar entre els armaris fins a trobar un pot de mesurar aliments amb tapa, va esbandir-los sota l’aixeta i els va eixugar amb paper de cuina. Va dipositar el pot al marbre i va deixar caure els pantalons curts d’esport que feia servir com a pijama. El seu penis va despertar amb només un parell de carícies suaus; portava calent des de la paret dels conys que havia vist aquell matí. L’Albert era conscient que les fotos no volien ser pornogràfiques, eren una mostra d’art, però encara tenia molta feina per fer per superar anys d’educació en un entorn on les dones eren objecte de cosificació constant. Es distragué tant amb els pensaments sobre sexualitat i feminisme que va haver de tornar a començar els tocaments per posar-se dur una altra volta. Quan la va tenir ben dura, va començar a masturbar-se ràpid i sense miraments, oblidant els seus escrúpols d’una estona abans, va recuperar de la memòria les imatges del migdia: el cony rasurat de llavis molsuts de la Carola, el tall prim, mig amagat entre els pèls, de la seva cunyada amb les tres pigues com les de la seva dona que, evidentment, li van fer pensar en el de la mateixa Montse. Va venir-li al nas la flaire entre dolça i salada del cony de la seva estimada mentre li menjava només feia unes hores. La boca se li va omplir del gust que havia gaudit mentre la seva llengua es passejava, amunt i avall, buscant donant plaer a la Montse. Va recordar el petit moment de dolor quan la noia va estirar-li els cabells mentre tancava les cuixes sobre les galtes i va notar que dels ronyons li venien els primers espasmes. Va prendre el pot amb la mà esquerra i va col·locar-lo a manera de barret sobre el seu penis, mentre la dreta pujava i baixava pel tronc a tota velocitat. Amb un gruny esmorteït, va ejacular dins del pot. Va seguir masturbant-se fins a quedar convençut que havia extret fins a la darrera gota d’esperma. Va aixecar el pot a la besllum per veure quina quantitat havia recollit: 7 mil·lilitres tocats. Mentre notava el penis desinflar-se i deixava el pot a la nevera, darrere d’uns iogurts, va fer una mica d’aritmètica i va resoldre que s’hauria de masturbar 13 cops més per aconseguir els 100 que necessitava per a fer les croquetes. Un pensament li va fer deixar anar un renec en veu baixa. Feia dos dies que no tenia sexe, ni amb la Montse, ni sol, cosa que justificava una escorreguda generosa, però si s’havia de fer dues palles al dia, era impossible que totes fossin així de generoses. Va apujar-se els pantalons i va anar fins la nevera. Quedava mitja ampolla de llet fresca que va beure’s d’una sola vegada. Va veure que encara quedaven plàtans i va decidir que segur que no li faria cap mal per agafar forces. Després de menjar-se’l, va tornar a deixar caure els pantalons i va tornar a provar de posar-se erecte. En veure que li costava, va prendre el mòbil i va buscar al seu portal porno de referència, vídeos que l’ajudessin a fer la feina. Va masturbar-se i quan estava a punt d’arribar a l’orgasme, va recordar que el pot estava a la nevera. Ensopegant amb els pantalons, amb la polla patint les primeres convulsions pre-ejaculació, va destapar-lo i va clavar la polla dins a temps de recollir la segona mostra. Quan va examinar el pot va veure que només havien estat 4 mil·lilitres. Era del tot impossible que aconseguís arribar als 100 tot sol. Necessitava ajut. 


—Estàs com unes maraques, nen. 
El noi se’l mirava des del sofà on seia. L’Albert estava a la butaca de l’altra costat de la tauleta de cafè. 
—No és cap bogeria, Arnau. Et ben prometo que tot té una explicació. 
—Molt bé. I quina és? 
L’Albert va mirar a banda i banda, com si patís per si algú els estava espiant. 
—Necessito la teva paraula que això que t’explicaré ara, mai sortirà d’aquí. 
El noi va posar-se una mà al pit abans de parlar. 
—Que em torni hetero si mai dic res. 
—Necessito 100 mil·lilitres d’esperma abans de dissabte. 
—100? No sembla gaire. Perquè els vols? 
—Per fer croquetes. 
La riallada de l’Arnau va ser estrident i llarga. El noi es donava cops a les cuixes mentre reia. Un parell de cops, va quedar-se boquejant com un peix fora de l’aire, amb el pit fent saltirons mentre provava de recuperar la respiració, només per esclafir de nou a riure. Finalment va aconseguir calmar-se prou per poder parlar. 
—T’estàs quedant amb mi, oi? 
—No Arnau, és un tema completament seriós. Ets la primera persona de fora de la meva família que sap el secret. 
—M’estàs dient que aquell cop que vam anar a dinar a casa teva, les croquetes tenien la teva salseta especial dins? 
La cara de l’Albert va enrogir com si tota la sang del cos li hagués pujat al cap. 
—Caram, ara que hi penso, és el primer cop que m’ho empasso sense haver de mamar una polla. 
—No m’ho posis més difícil del que ja és. 
—Però quina explicació té? 
—No en tinc ni idea. He provat posant parts de la composició del semen a les croquetes i res de res; ni carnitina, ni fructosa, ni res de res. L’única cosa que fa que les croquetes quedin més bones és una mostra com més fresca millor. 
—Perquè ens entenguem —va dir l’Arnau posant els colzes sobre la tauleta i ajuntant els dits—. M’estàs demanant que et proporcioni la meva esperma perquè la teva sogra hagi d’admetre que les teves són les millors croquetes del món? 
—Sí. 
—OK. Com ho fem això? 
L’Albert va prendre la nevera portàtil que duia dins la motxilla i va obrir-la. 
—Si poguessis fer-ho aquí dins per sumar-ho a la meva estaria millor, així no se’n desaprofitaria ni gota. 
Dins del pot, es veia un dit de líquid espès, tocant la ratlla dels 22 mil·lilitres. 
—Quantes palles són això? 
—Sis. No aconsegueixo passar dels 7 mil·lilitres per dia. És per això que necessito ajut. 
La porta del carrer es va obrir i l’Albert va amagar el pot dins la nevera. 
—Hola Amor —va dir el nouvingut—. Oh, no estàs sol. Hola Albert. 
—Hola Manu —va contestar el noi aixecant-se per fer-se dos petons amb ell. 
El noi va marxar cap al dormitori dient que anava a posar-se còmode. 
—Albert, explica-li la teva història al meu manso. 
—Com més gent ho sàpiga pitjor. 
—Només cal que ho sàpiga ell. Fes els càlculs. No crec que les meves escorregudes produeixin més que les teves i fa una estona ja m’he buidat. I ambdós estem en una relació monògama, no has de patir per cap malaltia de transmissió sexual, estem sans i tenim un penis funcional. 
En Manu va tornar vestit amb uns pantalons curts i una samarreta de reixeta que deixava els mugrons a la vista. Va seure al costat de la seva parella. 
—Parlem de penis? M’apunto. 
—L’Albert necessita que l’ajudem amb un projecte culinari. 
Entre els dos li van explicar el problema i quan, igual que l’Arnau, en Manu es va recuperar del seu atac de riure va afegir-se a la conjura. 
—Quina seria la logística doncs? —va demanar el noi eixugant-se les llàgrimes que encara li queien. 
—Doncs marxo a fer un cafè per deixar-vos sols, feu el que cal i vinc a recollir el pot. 
—Estàs segur? No vols quedar-te a mirar? —va demanar en Manu picant-li l’ullet. 
—Home, podria quedar-me per garantir que no es perd res —va contestar després de pensar-ho uns instants. 
L’Arnau i en Manu van mirar-se amb cara de sorpresa abans de posar-se a riure. L’Arnau va ficar la mà per sota dels ínfims pantalons d’en Manu i va començar a moure la mà mentre es llençava a besar el seu home. En un tres i no res, els dos tenien el penis fora i s’acariciaven amb la mà lliure amb urgència mentre es masturbaven mútuament. En Manu va començar a ajupir el cap quan va aturar-se per mirar l’Albert. 
—Albert —va dir amb veu entretallada mentre l’Arnau el seguia masturbant—. Hi ha cap problema si li mamo la polla? 
—Mentre no s’escorri a la boca. És millor que l’esperma entri al pot directament. 
Sense pausa, en Manu es va ficar la polla de l’Arnau a la boca que va tirar el cap enrere deixant-li anar el penis. Durant una estona només se sentien els sorolls de succió que en Manu feia i les respiracions entretallades de tots. L’Albert va notar que la seva erecció provava d’escapar dels pantalons i va provar de tapar-se-la quan va adonar-se que l’Arnau el mirava. Van quedar-se amb els ulls clavats l’un amb l’altre. Eren amics de feia anys, de quan van seure plegats a la seva primera classe de l’institut. Havien descobert les seves sexualitats plegats, un a cada banda de l’espectre. Però mai havien compartit un moment tan íntim com aquell. L’Arnau va desviar la mirada cap al bony que deformava l’entrecuix del seu amic i, tornant a mirar-lo als ulls, va fer que sí amb el cap. L’Albert va dubtar però molt menys del què hauria pensat abans de trobar-se en aquesta situació. Va descordar-se la bragueta i va alliberar el seu penis. Va començar a masturbar-se veient el penis del seu amic aparèixer i desaparèixer a la boca d’en Manu. L’Arnau va començar a deixar-se caure amb compte de no sortir-se de la boca del seu amant fins a quedar ajagut al sofà amb la polla d’en Manu prop de la seva boca per poder ficar-se-la a la boca també. En Manu va aixecar una cama i va quedar-se a quatre potes, amb el cap de l’Arnau entre les cames mentre seguia xumant-li la polla. En aquesta posició va poder veure que l’Albert es masturbava mirant-los i va dedicar-se a passejar la llengua pel gland amb la mirada fixada a la cigala del noi heterosexual. 
—Manu, aturat, necessito el pot —va dir l’Arnau provant d’apartar-lo. 
L’Albert va aixecar-se d’un salt i va prendre el pot de dins la nevera. Va apropar-lo a la boca d’en Manu que va alliberar-lo. Sense pensar, va agafar la polla que tremolava davant seu i va tombar amb compte el pot per no vessar res del contingut i va sacsejar el penis del seu amic fins que la darrera gota d’esperma va caure dins. Va ser llavors que l’Albert va adonar-se d’allò que havia passat i va notar que la vergonya li envaïa el cap. 
—No passa res, Albert —va dir el Manu mentre l’Arnau seguia xumant-li el sexe—. Tocar una polla no et farà gai —Va assenyalar-li l’erecció—. I que te la mami un gai tampoc. 
Novament va sorprendre’s dels pocs dubtes que van escometre’l abans d’apropar el seu penis a la boca del noi i va deixar-se fer. Després d’un parell de minuts, no va poder evitar deixar anar un sospir quan va notar que en Manu se l’havia empassat sencera i ara feia servir els músculs de la gola per acaronar-li la punta. Ja s’havia masturbat dos cops aquell matí però estava tan calent que no va trigar a notar que l’orgasme se li acostava. Encara aguantava el pot amb la mà. Va tocar el cap del Manu que el va mirar sense deixar-lo sortir de la seva boca. 
—Manu, deixa’m anar, m’escorro —el noi va tornar a ficar-se-la fins a la gola i va engrapar-li els ous—. Oh, Manu, sisplau, no aguanto més. 
Va aconseguir ficar la punta dins del pot a temps de recollir la seva escorreguda per molt poc. En Manu somreia amb cara de trapella mentre l’Albert provava de recuperar la respiració. 
—Ja pots recollir la meva llet, bonic —va dir el noi mentre aixecava el cul per sortir-se de la boca de l’Arnau. 
Amb el penis desinflant-se-li i oscil·lant per fora de la seva bragueta, va apropar el pot a la cara de l’Arnau que va apartar-la prou perquè el posés sota la polla d’en Manu. Va munyir-lo fins a la darrera gota abans d’aixecar el recipient i mirar-lo a la besllum 
—16 mil·lilitres! —va exclamar l’Albert— Ja hi ha 38. 
Els tres es van posar la roba a lloc abans de seguir parlant. 
—Nois, compto amb la vostra discreció, oi? 
—Tranquil, ningú descobrirà el secret de la teva recepta per nosaltres —va dir l’Arnau i abans que l’Albert digués res—. I tampoc sobre els mètodes d’extracció emprats. 
—Moltes gràcies. 
—Llavors quin és el pla? —va demanar en Manu. 
—Doncs fent números diria que haurem de repetir almenys quatre cops per arribar a la fita desitjada. 
—Sí —va confirmar l’Albert guardant el pot a la nevera—. Quan us va bé repetir? 
Els dos gais se’l van mirar amb un somriure sorneguer i l’Albert va notar que se li tornaven a encendre les galtes. 


Era divendres al vespre quan la Montse se li va apropar. L’Albert l’havia estat defugint tota la setmana però ara semblava que la noia no el deixaria escapar. 
—Hem de parlar —va dir-li ella. 
Aquestes paraules van ressonar-li dins del crani. Un “Hem de parlar” mai comportava una conversa amigable. 
—És clar, vida meva —va dir-li deixant el llibre a la tauleta i fent-li lloc al sofà—. Que passa res? 
—No ho sé, Albert. Digues tu si passa alguna cosa. 
L’Albert va quedar-se callat mirant a la seva dona. 
—Estàs molt distant, Albert —va dir-li amb veu trista—. Cada cop que provo de tocar-te fuges i després et veig matant-te a palles a la cuina. I fa dies que vas quedant amb l’Arnau i quan tornes sempre vas directe a la dutxa. 
El noi va obrir els ulls com un mussol. La Montse l’havia enxampat de ple i ara no sabia com sortir-se’n. 
—Que ja no em trobes atractiva? 
—No diguis això, Montse? Et trobo tan sexi com el primer dia que et vaig veure. 
—Doncs perquè no follem. És per culpa de les putes croquetes —La noia va canviar de la tristesa a l’enuig—. Collons Albert que només són unes punyeteres croquetes. Si no les vols fer, m’ho dius i ja està. Demà al matí truco a ma mare i li dic que no podem quedar diumenge i que ja parlarem. Content. 
Només de pensar que l’esgotament que sentia i tot l’esforç que havien posat ell i els seus amics en omplir el pot podien quedar en res, el cor li va fer un bot. 
—NO —va cridar. 
La Montse se’l va mirar sense entendre res. Va prendre’l de la mà i, després de besar-la-hi, va posar-se-la a la galta. 
—Parla amb mi, Albert. Saps que pots dir-me qualsevol cosa. Fins i tot acceptaria escoltar si m’haguessis estat infidel. Però sigues honest. 
—No és res d’això —va dir mentre la mamada del Manu se li travessava entre els pensaments. 
—Doncs què és? Hòsties! 
L’Albert va quedar-se callat sospesant que era més important: mantenir el secret dels homes de la seva família o la confiança de la seva dona. Després de pensar-ho una bona estona va escollir a la Montse. El seu pare es remenaria a la tomba però ja s’havia decidit. 
—Montse. T’he d’explicar una cosa —va dir l’Albert i va començar a parlar. 
Per tercer cop aquella setmana, va haver d’esperar força minuts que algú deixés de riure i es recuperés prou per seguir parlant. 
—De debò —va exclamar l’Albert seriós—, no entenc on li veieu la gràcia. 
—M’estàs dient que cada cop que hem tingut convidats i els hem ofert les teves croquetes, t’havies passat dies recollint la teva —El riure se li tornà a escapar—... la teva... 
—Sí Montse, el meu semen. La meva esperma. La meva llet, el suc dels meus ous, la maionesa dels meus collons. 
La Montse va deixar de riure com va poder i va abraçar el seu marit. 
—Entenc perquè ho mantenies en secret però segueixo sense entendre com va el tema. Jo m’he empassat aquesta maionesa que dius algun cop i no és tan excepcional. Almenys no més que la de qualsevol altre que hagi tastat. 
En pensar que la seva estimada s’havia ficat a la boca la cigala d’altres homes abans que la seva, l’Albert no va poder evitar un calfred però, recordant novament, les atencions de la boca del xicot del seu millor, va decidir que el passat estava perfecte allà on estava: al passat. 
—Jo tampoc, però a la meva família, els homes portem fent les croquetes així des de fa dècades i sempre hem tingut molt d’èxit. 
—Llavors —la noia va tapar-se la boca abans de poder seguir parlant—... totes aquestes visites a l’Arnau eren per recollir... 
—I el Manu. El Manu també ha col·laborat. 
—Però això ho fas sempre? 
—No collons. Normalment sé amb setmanes d’antelació quin dia he de preparar les croquetes i em dóna temps de sobra de reunir prou... material. Però vas i convides a ta mare i a les teves germanes i només tinc una setmana. No sóc un brollador, saps? 
—I ja has fet la collita avui? 
—La del matí sí. I l’Arnau i el Manu han fet les seves avui a la tarda. 
—Entenc. Ara estaves esperant que marxés a dormir per fer un darrer ingrés, oi? 
Va arronsar les espatlles com a resposta cosa que va fer que la noia deixés anar una riallada. 
—Ensenya’m el pot. 
A la cuina, l’Albert es va ajupir per apartar unes caixes d’espinacs i pèsols congelats fins a recuperar el recipient. L’esperma ja tocava els 92 mil·lilitres. 
—Tot això és semen? 
—Sí. 
—Quan en necessites? 
—100 mil·lilitres. Si tot va bé, no farà falta que vagi a recollir el dels nois. 
—Tranquil que no et farà falta. 
Esgotat com estava, va notar que el seu penis feia un salt en veure com la Montse es treia la samarreta d’ell que feia servir per estar per casa. A sota, només portava unes calces. Tenia els mugrons durs d’anar descalça i quan el va abraçar, va notar-los clavar-se-li al pit. Va deixar el pot al congelador i va deixar-se estirar fins a la taula de la cuina. La Montse va apartar la panera i la gerra d’aigua que hi havia i va jeure sobre les estovalles traint-se les calces a poc a poc. Juganera va obrir i tancar les cames, deixant-li veure el cony un parell de cops abans de quedar-se amb les cames obertes i els genolls plegats davant seu. 
—Passarà res si me la fiques abans de dipositar la teva mostra al pot? 
—Passarà que em tornaré boig si no te la puc ficar ara mateix. 
La noia va obrir-se els llavis vaginals i va ficar-se el dit anular fins al primer artell. Quan el va treure, li va deixar llepar al noi. 
—Jo ja estic humida. 
No es va fer de pregar. Va prendre-la dels malucs i va estirar d’ella fins a tenir-la prop de la vora de la taula i, fregant-li la punta un parell de cops a l’entrada de la vagina per recollir una mica de la humitat que s’escapava, va penetrar-la. Va començar a moure’s a poc a poc, jugant amb els pits d’ella mentre la Montse li acariciava l’esquena i els braços. Amb els ulls clavats l’un en l’altra, van anar movent-se, buscant un contacte que l’Albert havia defugit durant dies i que ara que el gaudia, s’adonava de com l’havia trobat a faltar. Va pensar que ella s’escorreria la primera, donat que ell portava una bona pila d’orgasmes a sobre però es va sorprendre quan passats un parell de minuts, la urgència d’accelerar li va indicar que el clímax se li acostava. 
—Oh, vida meva, no aguantaré gaire. 
—Què faig? 
—Espera un moment que vagi pel pot. 
Va sortir de dins de la noia i va saltar cap al congelador. Va notar que començava a escapar-se-li la llet mentre descargolava la tapa però va arribar a temps de descarregar dins del recipient. La Montse va apropar-se per la seva esquena i va prendre-li el penis apartant-li la mà per acabar de masturbar-lo mentre li fregava els pits a l’esquena. Quan va començar a afluixar-se-li la polla, la noia va aixecar el pot. 
—96 —va exclamar— Només queden 4 mil·lilitres. 
L’Albert mirava de recuperar la respiració mentre feia que sí amb el cap. 
—Doncs jo no he acabat —va dir la noia— i avui passo de fer servir altre aparell que no sigui el teu. 
—Montse jo no sé si podré. Puc menjar-te si vo... 
—I tant que me’l menjaràs —va exclamar la noia—. Després de la setmana que m’has fet passar que menys que una bona menjada de cony. Però primer vull aconseguir omplir el pot. 
La Montse el va agafar del penis i estirant, va obligar-lo a aixecar-se. Va tornar a apropar-se a la taula però aquest cop, va quedar-se de genolls. Va ficar-se’l a la boca i va estar jugant, xumant i llepant fins que la va tornar a tenir dura. Llavors va tornar a jeure a la taula i oberta de cames va estirar d’ell fins a tenir-lo a prop. 
—Vinga amor. Que vull que deixis a ma mare de pedra amb les teves super croquetes. 
L’Albert va enfilar el penis cap a dins de la seva estimada i va començar a remenar el cul. 


Quan la sogra va mossegar la primera croqueta, no va poder evitar que la sorpresa se li dibuixés a la mirada. De seguida va recuperar el seu posat agre habitual però en aquell instant, tots a la taula van veure que la dona havia gaudit d’aquella croqueta. 
—Què, mama? —va demanar la Montse— Són o no són les millors croquetes que has provat mai? 
La dona va ficar-se a la boca la resta de la croqueta sense contestar però quan va deixar de mastegar, va mirar al seu gendre i va acotar el cap en una petita reverència. 
—Realment són les millors croquetes del món —va dir la Carola prenent-ne una altra i oferint-la a la seva dona—. Són com un orgasme a la boca. 
El noi i la Montse es van mirar i van esclafir a riure. 
—Exacte —va dir la Montse entre rialles—. No se m’acut una definició millor.