Entrellaça els dits al meu clatell i estira fins a aconseguir fer-me un petó. No dic res. Continuo entrant i sortint, cada vegada més ràpid, mentre observo a la Júlia estremir-se. No triga a arribar a l’orgasme. 

—M’agradaria tenir-te sempre dins —diu mentre s’escorre. 

Amb una última empenta, em deixo anar i llenço el penis a l’interior de la noia. Quan es desprèn del meu ventre i em separo d’ella, no pot evitar quedar sorpresa, però l’orgasme segueix el seu curs. Li deslligo els dits del meu clatell i li deixo caure els braços als costats. El seu pubis continua movent-se al ritme d’un acte sexual del qual ja no soc part. 

Camí a la cuina, examino les restes de pell que pengen del meu baix ventre. No intento reabsorbir-les, desapareixeran per si soles durant el següent pas. Inspecciono l’interior de la nevera fins a decidir-me per un bric de llet, unes hamburgueses i una safata oberta amb unes rodanxes de pernil dolç resseques. Vaig bevent i donant mossegades al menjar fins a acabar-m’ho tot. Torno a examinar la nevera, necessitaré molta proteïna, però no queda res més que mantega, fruita i una mica d’enciam al fons d’un calaix. Agafo la mantega i me la vaig menjant de camí al dormitori. 

La Júlia continua immersa en l’orgasme, la respiració irregular i el ventre convuls. La suor li cobreix tota la pell visible i el seu pubis continua pujant i baixant al ritme de la carn que he deixat dins seu. Sec al seu costat i clavo la mirada als seus ulls. El plaer segueix allà, ben evident, però ara es barreja amb la por i el dolor. Li poso una mà a la galta i em concentro a les seves pupil·les mentre noto la meva carn i els meus ossos retorçar-se sota la pell. Aparto de la meva consciència les sensacions de la Júlia per a no deixar-me arrossegar per l’orgasme i em concentro en la seva ment. Ho veig tot: les seves pors i alegries, els seus pensaments i records. Memòries de riures i confidències compartides, enveges i gelosia ocultes darrere d’un somriure. Venjances pensades i mai dutes a terme, favors fets i mai reclamats. Veig els seus desitjos més ocults, aquells que ni tan sols ella creu tenir, somnis de violència i maldat, una ànsia per consumir les ànimes dels altres, com faig jo mateix. Ara podria bolcar part de mi en el seu cervell, ensenyar-li el secret, però no ho faig. Tallo la connexió i la deixo corrent-se i morint. 

El mirall del bany està esquerdat a la cantonada superior dreta. La metamorfosi accentua les meves percepcions i capto fins al més ínfim detall. La tovallola put a aigua estancada i bacteris. Puc captar partícules de merda pertot arreu. La Júlia deu ser d’aquelles persones que buiden la cisterna amb la tapa aixecada. Ella. Ella? Ella ja no. Jo. Jo soc Ella. Ara soc Jo. El seu reflex em retorna la meva mirada. Els ulls són l’única cosa fixa en un maelstrom d’activitat. El nas minvant i desplaçant-se, acostant els pòmuls. Els llavis, més gruixuts, oculten el moviment de les dents, reajustant-se en una mandíbula més petita. Perdo altura encara que els meus malucs s’eixamplen. Els dits que tinc recolzats en el cristall s’escurcen, les ungles més petites i brillants. La meva pell es retorça, víctima dels corpuscles que es desplacen buscant el seu nou lloc al meu interior, desfent i teixint els meus músculs i ossos. Sento la temperatura del meu cos aconseguir cotes febrils que res tenen a veure amb una malaltia; són degudes al foc que incinera a qui era abans per a aconseguir modelar a qui haig de ser. Podria anar-me’n al llit, jaure al costat de la Júlia i dormir fins que el canvi hagués passat. Però deixo connectat el dolor. A baixa intensitat, però continuo sentint-ho. Em sembla just pagar un petit preu pel crim de robar la vida d’un altre. 

 Ja queda ben poc de la ment de la noia en la carcassa que s’estremeix en el llit. L’orgasme no s’ha detingut en cap moment i la respiració d’aquella que havia estat la Júlia és cada vegada més feble. Poso un dit sobre el ventre convuls i, amb un petit impuls de la meva voluntat, aviso a la carn que he deixat dins d’ella que ja pot anar acabant. Torno a seure al llit i aparto el cabell amarat de suor del seu front. Els seus ulls es van apagant fins que, amb una exhalació llarga i profunda, desapareix tot el que una vegada va fer d’aquest munt de carn una persona. La pell se m’estarrufa quan el cos comença a brillar; la meva carn està devorant la seva, transformant en energia tota la seva matèria. Quan la resplendor s’apaga, sobre el llit solament queda una barra tremolosa de múscul, fins i tot amb la forma que tenia la meva polla mentre en vaig tenir una. La recullo amb delicadesa i me l’enduc a la boca. Baixa pel meu coll fins al centre del meu pit on es dissol per barrejar-se amb la resta de les partícules que em formen. 

Nua, sec davant del mirall del tocador i contemplo la meva imatge. Ara hauré de decidir qui soc. Continuo sent la Júlia, vivint la mateixa existència que ara, fins que em cansi i busqui un nou cos? O desaparec, reinventant-me a un altre lloc, amb una vida completament diferent? No necessito decidir-me ara mateix i a més, estic famolenca. La metamorfosi sempre em deixa amb una gana de llop per molta energia que aconsegueixi durant la transició. El millor que puc fer ara és esmorzar i decideixo baixar a la granja de la cantonada a buscar quelcom dolç. Potser uns xurros i una xocolata calenta m’ajuden a pensar que futur vull viure. Fico la roba, el mòbil i totes les coses amb les quals vaig arribar en una bossa d’escombraries i busco que posar-me a l’armari. Els records de la Júlia ara són els meus i trio els seus/els meus pantalons texans preferits juntament amb una samarreta que proclama que Cada dia pot ser un gran dia.